seguit, a partir de 1975, d'una segona transició demogràfica. El tret sobresortint va ser la tendència imparable vers la fecunditat més baixa d'Europa. "De fet, ha causat sorpresa i estranyesa aquesta nova situació demogràfica, tant als mateixos experts en demografia com al públic en general: la fecunditat dels països mediterranis europeus és la més baixa del món!" [127]. Els factors i les situacions que han portat a aquesta tesitura s'expliquen per parts. Les variables dels moviments naturals, natalitat i mortalitat han estat estudiades, respectivament, per la coordinadora, Isabel Pujadas [118-137], i per Anna Mompart [139-153], mentre que la nupcialitat i les seves característiques ha estat analitzada per Ma. Dolores Puga [154-163], totes tres de la Universitat de Barcelona.

Els moviments migratoris, complement imprescindible de la dinàmica recent de la població, han estat tractats per equips i perspectives diversos. Tomàs Vidal i Joaquín Recaño, novament, analitzen les migracions interiors entre el 1960 i el 1975 [164-176], mentre que Arlinda Garcia, de la Universitat de Barcelona, n'analitza les més recents, del 1975 ençà [177-185]. Noves formes

destacades de mobilitat de la població també tenen cabuda en el volum. Així, els canvis de localització residencial en els entorns metropolitans de Barcelona i València han estat introduïts per Juan Antonio Módenes [186-196] mentre que la mobilitat habitual és analitzada per Enric Mendizàbal [197-203] mitjançant el desplegament d’una tipologia ben pedagògica. Ambdós estudiosos pertanyen a l'equip del Centre d'Estudis Demogràfics. Finalment, Salvador Palazón i Vicente Gozálvez presenten un estudi sobre la immigració estrangera més actual en les dates de confecció del volum [204-222].

Un cop analitzada la dinàmica històrica i actual de la població, la quarta part s'atura en l'estudi de la composició de la població contemporània, en les seves variables estructurals. Breu, l'estructura demogràfica actual. Vicente Gozálvez practica la dissecció de l'estructura per edat i sexe de la població [225-253]. L'apartat dedicat a les transformacions de la família fou bastit per Montserrat Solsona i Rocío Treviño, del Centre d'Estudis Demogràfics [254-269]. Per al lector i la lectora poc habituats a la feixuguesa de les dades i índexs estadístics, aquestes