volum. A més de l’obligada periodització del gran cicle de creixement ininterromput d'habitants des de 1857, el professor Gozálvez avança un esquema prou afortunat sobre la variació en la distribució geogràfica dels habitants. La tendència indeturable vers la urbanització i la litoralització és certificat per un mapa de densitats de població de base municipal actual [p. 19].

La segona part s'aboca sobre l'anàlisi de la formació del marc demogràfic modern de la població dels Països Catalans. L'enfocament dels diversos autors i autores del text posa un èmfasi especial en els canvis, generals i específics, que permeten abastar i concretar alhora el debat sobre la modernització de la població, temes els quals ja havien estat avançats per Gozàlvez. D'antuvi, la professora Remedios Belando, de la Universitat d'Alacant, presenta els trets fonamentals del procés de transició demogràfica. En la formació del marc demogràfic modern: la transició demogràfica [22-49] esmerça un bon grapat de planes per a introduir el tema en els seus vessants teòric i de crítica de fonts estadístiques. En línies generals, l'autora s'apunta a les hipòtesis

formulades de feia poc per J. Benavente i A. Cabré sobre un inici de la davallada de la natalitat i fecunditat cap a 1830-40 al Principat però amb una caiguda molt lenta de la mortalitat fins a 1950. Sense moure'ns del procés de la formació del marc demogràfic modern, els professors Tomàs Vidal, de la Universitat de Barcelona, i Joaquín Recaño, del Centre d'Estudis Demogràfics, analitzen un segle de moviments migratoris interiors, entre el 1860 i el 1959 [50-65], mentre que les migracions exteriors són estudiades pels professors Salvador Palazón i José Fermín Bonmatí, de la Universitat d'Alacant [66-77]; el mateix Salvador Palazón, amb Gregorio Canales, també de la Universitat d'Alacant, estudien l'estructura per edat i sexe de la població entre el 1860 i el 1960 [78-88]; i finalment, el professor Gabino Ponce, de la Universitat d'Alacant, examina l'evolució de la població activa en el mateix període i el detall de la seva estructura el 1958 [89-116].

La tercera part aborda la dinàmica recent de la població, des del 1960 fins a començament de la dècada dels noranta. Una evolució que, d'acord amb les autores que tot seguit citaré, es caracteritza per un creixement explosiu