notes sobre demografia de la família els farà un efecte balsàmic. Són d'interès especial les notes que donen sobre la segona transició demogràfica, esmentada abans, en relació amb les transformacions de les famílies europees a partir dels anys cinquanta del segle vint. Finalment, els aspectes estructurals de la població activa, la força de treball, han estat estudiats per Gabino Ponce i Eloísa Norman, de la Universitat d'Alacant [270-292], i la seva composició sectorial i socioprofessional, amb una atenció especial a l'atur, per Jordi Pascual [293-316], del Centre d'Estudis Demogràfics.

La cinquena part és dedicada, monogràficament, a la consideració dels problemes demogràfics de la societat actual [317-360] els quals assoleixen un alt nivell de preocupació en els mitjans de comunicació i entre els responsables polítics i socials. José Ramón Valero, de la Universitat d'Alacant, ha fet una selecció dels més importants: atur juvenil, xenofòbia, pobresa, adopció i matrimonis sense fills, envelliment i noves formes familiars.

Com és habitual, en una sisena i última part, Isidor Cònsul fa una aproximació a la problemàtica demogràfica a partir dels textos literaris, que complementa les aproximacions científiques presentades amb anterioritat. La bibliografia recomanada pels autors tanca la part textual de l'obra. Com sempre, també, les fotografies i els mapes i gràfics completen l'altra meitat del volum. La il•lustració fotogràfica, en aquest cas, és escassa i anecdòtica, per causa de l'especialització temàtica, tot i que els seus peus procuren la seva connexió explicativa, per tal de permetre una primera lectura ràpida i amena del conjunt. Per això, la cartografia assoleix una importància cabdal, per la seva abundància i per la seva originalitat; en realitat, ve a ser, en el seu conjunt, un veritable atles demogràfic dels Països Catalans. [pau alegre]