D’antuvi, en la mateixa presentació del volum, el director de l'obra es plany de la disparitat de criteris i de dates de confecció dels censos de població com a causa decisiva de l'ajornament de la seva aparició. En efecte, aquest tercer volum va veure la llum molt més tard del que li hauria pertocat en la seqüència normal de la publicació. El rigor, però, esmerçat pels coordinadors i pels autors ha permès superar amb èxit aquest repte. Amb tot, aquesta obra és la primera que assoleix una anàlisi profunda i exhaustiva de les dades del cens espanyol del 1991 (publicat oficialment la tardor del 1995), cosa que constitueix un valor afegit prou important per a justificar-ne el retard d'aparició.

Després d'haver estudiat les característiques del medi físic i natural -en els volums 1 i 2-, ara es presenta l'estudi sistemàtic dels homes i de les dones que viuen i treballen als Països Catalans. La primacia que es dóna al tractament de les dades demogràfiques, per sobre de qualsevol altre de tipus social o econòmic, no pretén, en paraules de Carles Carreras, “de prendre partit en la vella i superada polèmica de la variable independent, sinó que vol destacar que l'objectiu essencial

de la Geografia, i de les Ciències Socials en general, és l'estudi de les persones, del seu capteniment i dels seus problemes”.

Per la complexitat i novetat d'aquest volum, es va comptar, excepcionalment, amb la col•laboració de dos especialistes per a coordinar la confecció dels textos i dels seus arguments: Isabel Pujadas, de la Universitat de Barcelona, que ha treballat sobretot els aspectes de les dinàmiques demogràfiques, i Vicente Gozálvez, de la Universitat d'Alacant, membre del Consell Assessor de l'obra, que ha treballat sobretot els temes de l'evolució històrica de la població i els problemes de l'estructura demogràfica actual. Tasca ardida que explica la participació dels seus grups de recerca, els quals s'han articulat en un equip diferenciat i complex, força diversificat.

El llibre presenta una articulació essencialment cronològica. En la primera part, el professor Vicente Gozálvez efectua una anàlisi general de l'evolució històrica del nombre d'habitants durant l'època censal, des de la segona meitat del segle XIX fins a l'actualitat. L'evolució del nombre d'habitants [1-20] ve a ser una radiografia, una introducció breu i sintètica del conjunt del