Avui ningú discuteix que som immergits en un món en transformació constant, en veritable mutació en tots els àmbits. Els dubtes rauen en conèixer el ritme i les intensitats dels canvis així com el seu abast i projecció futura. També s'accepta que, en aquest escenari nou, el temps i l'espai tenen significats també nous i que la societat global, o informacional, provoca adaptacions econòmiques, polítiques i territorials molt ràpides en el territori europeu sencer.

El segle XX ha conegut grans canvis i, de tot allò que més afecta el nostre interès, cal destacar el procés de descolonització i de replegament d'Europa en el món, l’aparició de noves potències econòmiques, polítiques, militars i culturals i la relativa decadència d'Europa, així com la pèrdua del seu protagonisme en un ampli ventall d'àmbits. A més a més, és obligada la referència als episodis bèl•lics que han fet del seu territori l'escenari de dues guerres "mundials" amb el corol•lari de la seva bipolarització, durant dècades, amb la formalització i institucionalització de la diferència entre l'Occident i l'Orient europeus. La dissolució dels blocs, esdevinguda a la darrera dècada del segle, ha induït un ritme més accelerat al procés de la Unió Europea i ha donat pas a un nou escenari amb grans interrogants que resten encara per resoldre. En fi, la

globalització de l'economia, la revolució de les telecomunicacions i l'adveniment de la societat de consum i del coneixement.

Tragedia y razón és el títol de la darrera proposta de J.M. Beneyto (1999) i aquestes dues paraules podrien condensar el que han donat els cent anys del segle XX en relació amb Europa. Un segle que volgué ser el segle de la raó i que acabarà com el segle de la tragèdia, els últims episodis de la qual han estat viscuts als Balcans. Tragèdia darrera que posa de manifest un dels dèficits d'"Europa": la debilitat de la seva política pròpia així com la manca d'una política europea -fins i tot en el continent mateix- que, recolzada en la seva cultura i en els seus valors democràtics i universalistes, asseguri la pau.

En el balanç del segle sobresurt la idea d'Europa entesa com a objectiu de modernització econòmica, científica i tècnica, de progrés educatiu i social. Una Europa -i una europeització com a extensió de la mateixa- adelerada com a idea de civilització i de defensa de les llibertats, i com a un necessari i irrenunciable camí vers la tolerància, la democràcia i la implantació del pluralisme polític. En fi, una idea d'Europa indissoluble del seu caràcter divers, el qual es manifesta tant en el seu medi físic com en els