“La tercera part [49-111] l’ocupa el cos central d’aquesta obra, això és l’estudi de la dimensió territorial del pensament nacionalista”. Són paraules de Nogué represes de la presentació [20] del llibre. Repassa, un a un i amb deteniment, els gags mentals habituals del gènere. D'entrada es refereix a la màgia de “límits i fronteres”, contemplada tant des de la perspectiva de l’espai vital com des del seu solapament amb la dels confins lingüístics i les actituds “irredentistes” que desvetllen. En segon lloc, els discursos nacionalistes que reivindiquen les nacions infraestatals han exigit, de sempre, una “divisió territorial” pròpia. En aquest topant, té camp abonat per fer créixer el tema en l’àmbit de Catalunya. La denúncia de l’esquarterament provincial, que encara atribueix a Javier de Burgos, la divisió comarcal dels geògrafs d’Acció Catalana o, potser fins i tot, la taula rasa d’Oriol Nel·lo, esmentat tant sovint al llarg de l’opuscle, els considera els reflexos catalans d’aquest denominador comú del nacionalisme.

El discurs geogràfic de Nogué, però, es mou millor en els apartats dedicats a exposar la relació, que considera gairebé com

axiomàtica, entre “nacionalisme i cartografia” i entre “identitat nacional i ensenyament de la geografia”. Tinc constància que, com molts altres bons geògrafs acadèmics, Nogué s’inicià en la docència universitària professant la cartografia i la fotointerpretació. S’hi troba a gust i no li cal nedar entre dues aigües. Reparteix pals i floretes, a tort i a dret. I no cal dir que m’ha complagut molt saber que “el cartògraf” és “un geògraf especialitzat en la confecció, ús i lectura de mapes” [72]. Però em neguiteja que de la lectura d'aquest apartat dedicat al poder dels mapes en la societat se’n pugui arribar a pensar que qualsevol producte del cartògraf és, per definició, una aixecada de camisa com una catedral. Hi ha alguna altra eina més didàctica que el mapa per a fer acréixer la sensibilitat geogràfica dels nois i de les noies? Però, potser no vingui a tomb distingir la sensibilitat geogràfica i el discurs geogràfic en el fenomen territorial. Tal vegada ens hi podríem allargassar si Nogué hagués assistit al seminari sobre Mapes i teoria de la comunicació. Una visió crítica de la cartografia a l'era dels poders mediàtics impartit pel consoci Josep Ma Rabella.

segueix...

Hi ha versió en espanyol: Nacionalismo y territorio. Lleida: Ed. Milenio, 1998 (Col. Minor, serie Geografía, 2); 132 pp.; pròleg d’Ernest Lluch. ISBN 84-89790-24-8.