Un assaig sobre la dimensió territorial dels nacionalismes. Segons el professor Joan Nogué, aquest enfocament ha estat menystingut, o fins i tot menyspreat, en les aproximacions que sobre aquest fenomen col•lectiu han estat fetes des dels més diversos àmbits de les ciències socials. “Vull fer observar al lector que parlo dels nacionalismes, més que no pas del nacionalisme. Es fa difícil parlar de nacionalisme en abstracte, com a categoria ideològica allunyada de qualsevol referència social, espacial i temporal.” [18] Una dificultat metodològica que aprofundeix la més general que l’autor ja havia destacat en iniciar el treball: “el nacionalisme és, sens dubte, un tema delicat i complex o, si més no, compromès i comprometedor”. Al llarg de l’assaig s’hi referirà manta vegada.

Per tal de trescar sobre unes passeres el més fermes possibles, Nogué intenta retallar el domini de la seva recerca: “sentiment nacional i nacionalisme no són el mateix, ni tampoc són les mateixes, per tant, les seves corresponents dimensions territorials. Aquí ens centrem bàsicament en la dimensió territorial del discurs nacionalista” [19].

Tanmateix, i com sol passar amb qualsevol prometença, aquesta també serà trencada, una i altra vegada, en les planes a venir. Possiblement no hi havia altre remei: on acaba el sentiment i on comença el discurs en el fenomen nacionalista? Poc ens hi hem de capficar. El mateix autor ens ho recordarà més endavant: “En qualsevol cas, no crec –repeteixo— que la perspectiva territorial que presento en aquest assaig ens doni l’explicació última i definitiva del fenomen nacionalista (si és que això és possible). El que sí ens pot donar són elements que ens permetin arribar-hi” [29]

En l’exposició de les principals aproximacions teòriques a El nacionalisme [23-37], així en singular, Nogué s'enlaira en la tradició hegeliana sobre la immanència de la Nació per passar, tot seguit, a sobrevolar les aproximacions marxistes focalitzades en la referència indispensable a l’obra d’Stalin. Ens n'estalvia els detalls (gràcies Joan!), tot i anar tan bé per les referències que fa del territori. L'aterratge d'aquest vol ideal es fa en la pista del ‘tot depèn’ i del discurs econòmic global: sobre si es donarà una

Hi ha versió en espanyol: Nacionalismo y territorio. Lleida: Ed. Milenio, 1998 (Col. Minor, serie Geografía, 2); 132 pp.; pròleg d’Ernest Lluch. ISBN 84-89790-24-8.