El consum a ritme creixent que la societat catalana ha fet d'aquests dos recursos durant el segle XX ha afectat les proporcions de la ecodiversitat i, per tant, la biodiversitat. A partir del balanç, Prat i Carceller exposen també les perspectives de futur en les temàtiques respectives.

Naturalment, la temàtica de la conferència de Xavier Carceller podia lligar més decididament en l'ambient excursionista de les Jornades. Així ho va fer cap al final de la seva dilatada intervenció. Sense perdre de vista l'esquema general del que hem fet, del que fem i del que farem, Carceller va ressaltar la importància present i futura d'un parell de coses que seran d'interès per als geògrafs i excursionistes. L'una: les xarxes d'espais protegits que permetin el relligament i connectivitat de tot el territori i la superació de la fragmentació biològica.

L'altra: el paper primordial que cal donar a figures jurídiques del tipus Pla Especial per a redactar els Plans d'Ordenament d'usos dels espais protegits com a instrument legal readaptable d'un lloc a altre. De les seves explicacions, Carceller en va fer una classe de gran qualitat. Com en el cas de la intervenció de Panareda, ofereix un text que bé hauria de figurar en la bibliografia bàsica d'un curs d'introducció de geografia, planificació, ciències ambientals, etc... Crec que és un mèrit molt gran.

Per acabar, Martí Boada i Juncà va donar la seves opinions i valoracions en relació amb les actituds dels excursionistes davant del fenomen de canvi ambiental. En base a una llarga tradició conservacionista i a l'adopció del paradigma de la sostenibilitat, l'excursionisme s'ha afegit decididament a el compromís ambiental [123-142].