Les dues primeres intervencions van fer referència, sobretot, al passat. El professor Josep Ma. Panareda i Clopés va rememorar l'evolució del bosc en els darrers 125 anys [15-38], els mateixos d'existència del CEC. Els primers excursionistes organitzats del 1876, com trobaren els boscos? Molt pelats. Ho podem resumir de la intervenció de Panareda. El mínim històric de cobertura forestal de Catalunya és de finals del segle dinou. Les raons són prou conegudes: l'extensió de la vinya i l'aprofitament integral de tots els productes del bosc. D'aleshores ençà, la massa forestal ha crescut molt. Panareda va detallar prou bé, --potser bo i puntejant un mapa mural durant la conferència?--, el seu estat actual classificat per categories d'espècies. En resum, una intervenció panòptica i didàctica de primera qualitat.

Els primers excursionistes més aviat es delien per descobrir vestigis arqueològics, tant materials (els dòlmens, les torres de moro, les inscripcions, etc.) com culturals (les llegendes, les cançons, els goigs, etc.) i no ens han facilitat notícies d'interès en relació amb el que avui hem convingut de dir-ne la biodiversitat. Les guies d'Artur Osona o Lo Llussanès de Pelegrí Casades i Gramatxes (1897) en són una bona mostra. Però ens podem fer una idea de la desolació dels rostolls que cobrien les muntanyes de Catalunya per mitjà de les fotografies panoràmiques d'època que ens han pervingut. Fa poc, el professor David Molina ens ho va il·lustrar amb diversos exemples comparatius en una sessió de la Societat coorganitzada amb l'IEC.