"La diversitat biològica o biodiversitat es refereix a la riquesa i varietat d'espècies d'éssers vius, però també a la riquesa biològica considerada a altres escales, des de la genètica (variabilitat genètica dins d'una espècie de bacteri, fong, planta o animal), passant per la taxonòmica (diferents categories immediatament per sota o per sobre de l'espècie), fins la geogràfica (àrees geogràfiques diferents que contenen, per diverses raons, nombres d'espècies també diferents). La biodiversitat seria quelcom així com el diccionari de la natura: l'inventari exhaustiu de tots els components de la flora o la fauna d'una determinada regió, o de tota la Terra, mentre que la ecodiversitat o diversitat ecològica en seria la gramàtica: les proporcions i la manera com aquests components s'organitzen i interactuen dins dels ecosistemes." [60]

Les definicions de Ros ens estalviaran moltes giragonses verbals a l'hora d'explicar la biodiversitat, el mot clau de la polèmica mediambiental d'avui. Cal agrair-li-ho especialment.

L'aportació de Narcís Prat i Fornells sobre el futur de la gestió de l'aigua a Catalunya [67-94] té un posat més tècnic, tirant a acadèmic. Salvant totes les distàncies que vulgueu, la seva exposició més aviat va fer costat amb la de Xavier Carceller i Roque, el qual va relatar la planificació dels espais naturals [95-122], que no pas amb els continguts conceptuals de Ros. Tant Prat com Carceller vingueren a fer un balanç de les actuacions pretèrites dels organismes públics en relació amb la regulació de l'oferta i demanda d'articles tan impactants per a la biodiversitat com són l'aigua i els espais de lleure.