Quina és la composició de l'aigua? Depèn, sobretot, però no pas únicament, de la natura del llit rocós de la cubeta. La base granítica, poc soluble i les aportacions de curta distància provoquen una mineralització molt lleu amb un pH gairebé neutre i una baixa conductivitat elèctrica. També analitza l'autora la presència i comportament del nitrogen, del fòsfor i de l'oxigen. La baixa presència dels dos primers elements dóna lloc a una activitat fotosintetitzadora molt escadussera. La transparència i la blavor dels llacs pirinencs n'és la conseqüència més visible. En l'altre extrem de les conseqüències, en canvi, a causa d'una producció de fitoplacton molt minsa pateix la generació d'algues per alimentar les baules microscòpiques de la cadena tròfica. En definitiva, els animals invertebrats i vertebrats són molt rars en els llacs andorrans.

Les dues darreres parts del llibre presenten una panoràmica de les activitats humanes que aprofiten les aigües com a recurs renovable. En la cinquena part s'aborden els aprofitaments hídrics més relacionats amb el metabolisme de les societats humanes: per al consum humà i per a la producció d'energia elèctrica. En aquest darrer context, els llacs andorrans no escapen a la regulació i la interconnexió a la qual han estat sotmesos els seus congèneres pirinencs. A la sisena i darrera part es passa revista a l'ús de l'aigua com a recurs de lleure. Poden ser molt diverses les activitats lúdiques basades en l'aigua. Montserrat Jardí en destaca dues per la seva transcendència en l'economia andorrana: les estacions d'esquí i les estacions termals. Amb això es tanca aquest interessant volum.

Pau Alegre