La dinàmica dels rius andorrans en relació amb el clima i el relleu mereix un apartat específic. Les fluctuacions del cabal dels rius al llarg d'un període determinat de temps tenen molt a veure amb el clima que experimenta la conca. Aquesta relació entre hidrologia i clima, però, pot estudiar-se de manera diversa. Jardí afegeix notes crítiques a les de didàctica en general i a les de descripció de detall. En aquest context, "no només el clima intervé en el règim dels rius, que es considerat per alguns autors (Tricart, 1978) com un factor conjuntural, sinó que la densitat i l'estructura de la coberta vegetal, la litologia, el sòl, la topografia i la densitat de la pròpia xarxa de drenatge, constitueixen factors determinants del règim fluvial i, a més, estan considerats com a factors permanents" [17-18].

Així, són característics els màxims de cabal entre l'abril i el juliol pels del primer tipus, i duplicats amb màxims relatius de tardor en el segon. No oblida pas desplegar la panòplia de formes de traça dels cursos en relació amb la topografia: rectilini, ameandrats i trenats.

La segona part s'aplica a l'explicació de la distribució i morfologia dels rius per les tres conques bàsiques: Valira d'Orient, Valira d'Ordino, i la reunió d'ambdues, el Gran Valira.