Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Montserrat Jardí : Les aigües d’Andorra. Andorra: Ministeri d'Educació, Joventut i Esports, 1998 (Col. monogràfics de geografia, 4); 108 pp. Presentació d'Antonio Gómez Ortiz. ISBN 99920-0-176-3.   Ressenya de P. Alegre  : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4  ·  5 
 

La dinàmica dels rius andorrans en relació amb el clima i el relleu mereix un apartat específic. Les fluctuacions del cabal dels rius al llarg d'un període determinat de temps tenen molt a veure amb el clima que experimenta la conca. Aquesta relació entre hidrologia i clima, però, pot estudiar-se de manera diversa. Jardí afegeix notes crítiques a les de didàctica en general i a les de descripció de detall. En aquest context, "no només el clima intervé en el règim dels rius, que es considerat per alguns autors (Tricart, 1978) com un factor conjuntural, sinó que la densitat i l'estructura de la coberta vegetal, la litologia, el sòl, la topografia i la densitat de la pròpia xarxa de drenatge, constitueixen factors determinants del règim fluvial i, a més, estan considerats com a factors permanents" [17-18].

Per condensar l'explicació, i malgrat aquells criticismes, l'autora considera el clima, i les precipitacions en particular, com a factors essencials per a definir els règims dels rius andorrans: nival i nival de transició en el cas dels cursos alts, derivant cap al règim nivopluvial a les cotes més baixes.

 

Així, són característics els màxims de cabal entre l'abril i el juliol pels del primer tipus, i duplicats amb màxims relatius de tardor en el segon. No oblida pas desplegar la panòplia de formes de traça dels cursos en relació amb la topografia: rectilini, ameandrats i trenats.

La segona part s'aplica a l'explicació de la distribució i morfologia dels rius per les tres conques bàsiques: Valira d'Orient, Valira d'Ordino, i la reunió d'ambdues, el Gran Valira.

Una conca és un sistema que treballa interrelacionadament entre totes les seves parts la qual cosa "ha portat a pensar que la mesura d'un estat d'equilibri ens podria determinar quines són les correlacions existents entre les diferents variables" [25]. La morfometria fluvial intenta trobar una caracterització de les conques mitjançant la quantificació de paràmetres decisius. Aleshores classifica les quantificacions i els resultats de l'aplicació a les tres conques bàsiques en tres modalitats de generalització. Els índexs de forma i de grandària són el resultat del primer grup de mesuraments. En el cas d'Andorra, donen valors que permeten considerar les conques com de tipus arrodonit.

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
22 de setembre de 2002
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxx
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat