La distribució espacial dels rius i dels llacs és un element integrador dels paisatges per diverses raons. Així podem destacar el paper de la hidrologia com agent modelador del relleu per mitjà del drenatge i la deposició de materials; com el referent indefugible dels sòls i de la vegetació; i, en general, per interactuar estretament amb una gran diversitat d'activitats humanes. En aquesta publicació, Montserrat Jardí es proposa detallar-nos-ho fil per randa. Destinada al gran públic i, en especial, per servir d'eina pedagògica a les escoles andorranes, l'autora combina la didàctica de conceptes genèrics de la geografia física amb la descripció del cas concret de la hidrologia andorrana. Vagi per endavant que reïx plenament en casar l'explicació dels aspectes més teòrics amb les particularitats més conspícues. És per això que aquest llibre, il·lustrat esplèndidament, pot ser de gran profit per a qualsevol persona interessada en la hidrologia i no només pel cas andorrà ja prou interessant per ell mateix.

El llibre s'estructura en sis parts, cadascuna de les quals ofereix un dels aspectes integradors de la hidrologia andorrana amb el

paisatge i la vida humana. La primera part s'esmerça a relatar les característiques generals de la temàtica sense aturar-se en les peces: rius, llacs, aqüífers, etc. Aquestes rebran un tractament individualitzat en les parts ulteriors.

En primer lloc, situa la hidrologia andorrana en el context general de la pirinenca. Pel que fa als rius i als llacs, els trets senyers dels pirinencs també ho són dels andorrans. En destaca el diferencial altitudinal tan gran entre el punt culminant i el de base de les conques i del seu paper crucial en el modelat del relleu. La seva gènesi és el resultat d'un afaiçonament doble, glacial i fluvial, amb perfils graonats. Així com també és destacable l'aportació per desfeta nival. Finalment, Jardí li concedeix molt d'interès a aquest assumpte, la heterometria dels sediments arrossegats ha incidit en la formació dels sòls andorrans.

L'àmbit geogràfic andorrà coincideix amb la conca de la Valira llevat del sector perifèric nordoriental corresponent a les capçaleres del riu de la Llosa, el qual es dirigeix cap al Segre per la Cerdanya, i de l'Arieja, vers la Garona.