reflexió pròpia sobre la matèria, la qual caldria remuntar ben bé fins a la seva tesi doctoral, de 1975, passa revista de les publicacions periòdiques especialitzades, dels manuals i dels llibres d'investigació bàsica en geografia rural per destriar els principals tombants de la seva evolució recent.

"La nova geografia rural va sorgir a partir dels anys cinquanta arran de les crítiques engaltades contra els esquemes de la geografia rural tradicional, acusada de ser només descriptiva i per mancar-li una metodologia rigorosa" [14]. És per això que concentra l'escorcoll en els anys vuitanta i començament dels noranta, quan la renovació ja havia quallat plenament. En resum, Ma. Dolors Garcia constata com l'estudi de les activitats agrícola i ramadera varen deixar de ser el nucli de la ruralitat acadèmica alhora que els seus estudiosos es decantaven per "una major preocupació pels components no agraris i amb l'Estat i altres organismes de planificació" [23].

Els capítols segon i tercer s'aboquen sobre el concepte motriu del llibre i van signats per Antoni F. Tulla. Si per la lectura dels seus títols, El espacio rural i Funciones y procesos característicos del espacio rural [27-51 i 53-89], us ensumeu que es tracta d'un sol escrit, migpartit per exigències de presentació editorial, no ho encertareu del tot. M'explico. És ben difícil de posar en solfa els elements distintius de l'entorn rural. Oi més quan els estudiosos del seu alter ego, l'entorn urbà, no en poden oferir uns trets distintius precisos malgrat la infinitat de reunions i papers que han esmerçat a tal fi. Perquè, al capdavall, i amb totes les matisacions de 'gradualització' de pas entre una i altre, ens ve a dir Tulla, és rural el que no és urbà. Potser és per això que en el capítol segon ha carregat l'accent en la visió 'agregada', macrogeogràfica, de com podem delimitar l'espai rural, i ha deixat per al tercer la descripció dels elements microgeogràfics, o sia, de qui és el i la rural, de què fan, i de quin avenir els espera.