localització a una altra de la superfície de la Terra" [17]. Ni una justificació, val a dir de resquitllada, de l'articulació capitular de l'obra: "La diversitat aparent de la geografia pertany a la seva naturalesa de ciència social que, com a tal, és part integrant de multitud de mecanismes que governen la societat" [17].

L'expressió de la intencionalitat i la recapitulació final no manca pas a cadascun dels capítols. S'obren amb una declaració d'objectius i es clouen amb un resum. Un i altre han estat les crosses per redreçar les notes de lectura per a aquesta ressenya i és per això, i pel que podrà pensar el lector d'un domini científic tan esmicolat, que els he trobat tant a faltar per a l'obra sencera. S'hi afegeixen diversos complements didàctics d'utilitat tant per a l'estudiant d'Humanitats com per qualsevol lector o lectora interessat a ampliar i aprofundir el text de base: propostes d'activitats; exercicis d'autoavaluació amb solucionari; glossaris, ...un pèl curts d'entrades; i, per saber-ne més, una selecció bibliogràfica molt acurada, la qual esdevé acuradíssima quan les obres proposades van acompanyades amb quatre ratlles que palesen

el seu interès. Fem el repàs de la compartimentació temàtica.

En el primer mòdul, Abel Albet i Ma. Dolors Garcia remarquen l'estreta relació entre la institucionalització acadèmica de la geografia i el procés de reconeixement de la seva singularitat com a disciplina científica [21-62]. Té el seu període heroic en la picabaralla entre les escoles alemanya i francesa els Hèctors i els Aquil·les de les quals eren ben protegits pels escuts de les càtedres resplendents de Berlín i de la Sorbona. Càtedres multiplicades a l'Europa del període clàssic d'entreguerres mentre s'introduïa el pensament nordamericà per mitjà del cavall de Troia anomenat quantitativisme. Des dels anys seixantes ençà, les escoles distintives dels milers de càtedres de geografia disseminades arreu del Món han tingut la seva llavor a l'àmbit anglosaxó. En aquest període paroxístic finisecular han fet fortuna les perspectives més diverses precisament quan l'ofici de geògraf torna a ser apreciat, fora de l'ensenyament, com ja ho era fins fa dos-cents anys, quan encara no hi havia càtedres.