Que cal incloure la geografia física [63-122] en aquest curs ho deu dir el BOE. Perquè a fe de Déu que hi és. I un bon bany. Montserrat Domingo i Manuel de Miró reeixiren a presentar els aspectes més abstrusos del coneixement material de la Terra en relació amb la seva funció de receptacle i embolcall dels éssers vivents i de la societat. Així doncs, ens donen una visió de la Terra com a objecte dinàmic, amb una successió de canvis els quals poden observar-se en diversos terminis temporals: geològics, oceanogràfics, meteorològics, etc. És una visió globalitzadora que enllaça molt bé amb els continguts del darrer capítol del llibre que comentarem més endavant.

Enric Mendizàbal aborda la geografia de la població [123-176] com l'estudi que reflecteix en el territori les diferents variables demogràfiques, des del conjunt de la Terra fins a la localitat més petita. En aquesta introducció, però, Mendizàbal ha optat per referir-se només als àmbits mundial i subcontinental. En base al mapa actual de la població mundial, proposa una reflexió sobre

la relació tan discutida entre el creixement de la població, de les seves necessitats, i els recursos que pot oferir la Terra per a la seva subsistència. Finalment, la síntesi general del capítol s'estructura a redós de la regionalització de les característiques demogràfiques.

La ciutat és un espai complex producte de les societats humanes i configurat al llarg del procés històric d'urbanització. Tot i que aquest procés té les arrels en les civilitzacions clàssiques, les formes actuals es troben molt relacionades la Revolució Industrial. Avui mateix, encara és pot establir una diferència essencial entre les ciutats dels països industrialitzats i les del Tercer Món. Aquest és el rerefons del capítol dedicat a la geografia urbana [177-222] redactat per Antoni Durà, Carme Miralles i Pilar Riera. La morfologia de la ciutat actual l'analitzen per mitjà de l'estudi del mercat del sòl i de les actuacions reguladores dels agents públics i privats. En fi, la ciutat també és entesa com un lloc de centralitat envers la seva àrea d'influència dintre d'una jerarquia la qual, i en