El tema que mai s'ha 'despenjat' del temari de la introducció a la Geografia Humana de primer curs, i si més no al departament de geografia de la UAB, és el de la geografia rural. Antoni F. Tulla i Núria Valdovinos en fan l'abrégé corresponent [311-372]. La diversitat de formes d'organització de l'espai rural i dels sistemes agraris entre el nord i el sud és un fenomen inherent a la globalització dels processos econòmics i del seu funcionament articulat per tot l'àmbit mundial. Als països desenvolupats, el medi rural és cada volta més heterogeni a causa de la seva diferenciació i fragmentació creixent. S'hi produeix una reorganització funcional lligada a la rururbanització i a la reestructuració de les activitats agràries que desemboca en una dicotomia també creixent entre espais rurals especialitzats plenament integrats als circuits comercials internacionals i espais rurals marginals on l'agricultura ha deixat de ser competitiva. Els autors no deixen sense comentar les noves formes de relació entre camp i ciutat.

La darrera capbussada és per tractar les relacions entre el medi ambient i la societat [373-406]. La contribució de Françoise Breton i David Saurí aporta elements per a comprendre com funcionen els sistemes naturals i quines disrupcions hi provoca la societat humana. Analitzen el concepte d'ecosistema i els impactes antròpics sobre el medi ambient i remarquen la presa de consciència internacional davant dels problemes d'abast local i sobretot global que generen aquells impactes. Es resumeixen les conclusions i recomanacions formulades a diverses reunions d'alt nivell així com el paper que han tingut en la transformació de les relacions entre la societat i el medi ambient i, en especial, del concepte de desenvolupament sostenible.

Pau Alegre