els darrers temps, sembla que ha evolucionat ràpidament des d'un sistema tradicional d'àrees autocontingudes i estratificades a un altre, més obert, de relacions múltiples entre els diferents nivells jeràrquics.

Els mateixos autors de l'apartat anterior s'encarreguen de la introducció a la geografia dels serveis [223-262]. El creixement de les activitats terciàries en els països desenvolupats ha estat espectacular. Es pot parlar d'un procés accelerat de terciarització de les societats. L'estudi social i econòmic d'aquest procés ha estat i és difícil atesa la gran heterogeneïtat de les seves manifestacions. És potser per això mateix que no és disposen encara d'estudis suficients com per reconèixer les transformacions territorials que se'n deriven a qualsevol nivell d'àmbit dimensional, des del planetari fins al local. En tot cas, i com fan els autors, podem sistematitzar ja les pautes de localització de les activitats terciàries singularitzades. N'exhibeixen un bon mostrari per a Catalunya i Barcelona.

La geografia de la indústria i, en menor mesura, la geografia dels serveis abans comentat, és el tema de la geografia acadèmica que es 'despenja' el més sovint de les explicacions dels cursos introductoris de geografia. Els estudiants de la UOC i el lector d'aquest llibre no podran passar-ne. Montserrat Pallarès hi posa remei amb aquest capítol [263-310] en analitzar el sistema de relacions, de caràcter recíproc, que s'estableixen entre l'activitat industrial i l'espai. Emfasitza en el problema, ja clàssic, de la decisió de localització de l'establiment o planta industrial. Aleshores, doncs, exposa les diverses alternatives que proporciona la teoria de la localització resultant de l'estudi dels factors sobresortints que intervenen en el procés de decisió ja sigui des de la perspectiva empresarial o des de la perspectiva institucional.