A un nivell territorial el més sovint tan reduït com un microestat, els termes municipals que delimiten l'àmbit d'actuació dels ajuntaments són un altre exemple de frontera sense estat. Josep Oliveras en els límits municipals com a frontera [pp. 53-70] dóna unes pinzellades sobre la seva història i dels mecanismes de modificació actuals a Catalunya. Com a membre de la Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya, ens pot oferir, per tant, informació de primera mà i de gran precisió tècnica sobre aquestes partions tan esteses com desconegudes. En resum: "En el nostre cas els soldats poden ser substituïts per policies locals, però el fet que impostos, taxes i multes es paguin a un lloc i no a un altre implica que l'organització del poder municipal s'exerceix sobre un territori concret que posseeix unes fronteres, encara que passin més desapercebudes que les altres" [p. 68].

L'aportació de Francesc López Palomeque titulada Turisme i frontera: l'abast de dos termes divergents [pp. 71-82] clou aquest bloc de temàtica generalista. Em sembla escaient reproduir, i prou significatiu del bon

to de l'aportació, un paràgraf que l'autor ens proposa gairebé a tall de reflexió final: "El terme 'frontera' apareix associat al de 'barrera', al d'obstacle, al de fricció o al de conflicte, entre altres. El fenomen turístic, el turisme, s'associa a pau i a mobilitat. Turisme és sinònim de pau en un doble sentit. Per una part, necessita un escenari de pau, sense conflictes, sense barreres ni obstacles. Per un altra, el turisme és una via de major coneixement entre els pobles i de major unió, per la qual cosa col·labora a ensems a afiançar la pau. El turisme, doncs, genera pau i necessita pau per la seva màxima expressió. Davant dels espais fragmentats, el turisme necessita espais oberts i permeables; davant el conflicte postula la pau i la comunicació" [p. 83].

Per compensar la generalitat temàtica del bloc anterior ara potser hauríem d'afigurar-nos la singularitat dels escenaris fronterers que se'ns relaten com l'expressió del seu màxim comú múltiple. Les tres aportacions darreres ens atansen a sengles problemàtiques transfrontereres concretes. Una de ben propera, les altres dues més llunyanes, i totes tres d'un gran interès.