El llibre és un recull d'aportacions sobre el fet fronterer d'autors diversos i constitueix la primera aportació d'una trilogia que, des de la Societat Antropogeogràfica a Barcelona i a través del seu Centre d'Estudis Transfronterers, hauria de significar una reflexió col·lectiva entorn de la sobirania territorial i la identitat nacional. Així, els articles que aplega aquest llibre només són una petita mostra de l'ampli ventall bibliogràfic que pot generar la frontera. El fil conductor del recull és explicar diverses realitats en relació amb la frontera.

Els dos primers articles tracten la frontera des d'un enfocament teòric. S'hi avancen opinions sobre el seu significat en un entorn mundialitzat, en el qual es fa cada volta més difícil d'encaixar les identitats locals emmarcades el més sovint per unes fronteres territorials de referència. Així mateix, s'hi discuteix la concepció de la frontera com a dimensió subjectiva, aquella que Buñuel va mostrar de manera genial a l'Àngel Exterminador.

En La mundialització, les identitats locals i les fronteres [pp. 9-14], Lluís Mallart fonamenta la seva exposició sobre les mutacions del concepte de frontera en els valors de l'educació, de la política i de la cultura. El darrer paràgraf és prou eloqüent del pensament de l'autor i promotor de l'aplec: "Tothom és conscient dels avantatges de la globalització, però cada dia som més les persones que creiem en el valor de les coses petites. (...) La frontera solament desapareixerà quan desaparegui el poder. Quan les nacions, les comunitats articulin les seves necessitats econòmiques, socials i polítiques a través de la multiculturalitat serà el moment exacte de parlar d'un món globalitzat i diversificat. Ens agradaria a tots viure en un món sense fronteres però vivim en un món que n'és ple" [p. 14]

Així mateix, en Espais humans, llocs i fronteres [pp. 15-26], Xavier Batlle, Emili Costa, Ana Hernández i Mercè Sulé ofereixen una visió subjectiva de l'ambivalència del lloc que per a uns esdevé un espai significatiu i