La reflexió d'Antoni F. Tulla entorn de La Cerdanya: dues realitats en un únic espai [pp. 83-104] es fonamenta en el reconeixement de ritmes d'implantació del capitalisme diferents a una i altra banda de frontera establerta el segle XVII. Estigueu tranquils. No us esvereu. Ni Tulla ni jo mateix farem irredentisme. Però en aquest cas concret, la frontera va significar la implantació primerenca en el cantó francès dels mecanismes d'explotació capitalista, cosa que ha suposat una important reducció de l'activitat agrària en benefici de les activitats terciàries d'oci i lleure i una substitució de població molt significativa. En canvi, la mateixa penetració capitalista en el cantó sud, una trentena d'anys més tard, ha permès l'autoregulació de l'activitat agrària basada en l'explotació lletera i el seu enfortiment. La terciarització dels darrers anys del segle XX no han significat un trasbals poblacional com al cantó nord. A hores d'ara, però, cal considerar que els processos tornen a confluir en el marc de la Unió Europea en la qual participen les dues meitats cerdanes?

"El mateix dia que guanyava la independència, l'Índia perdia però el que havia estat un somni de tants i tants governants al llarg de la història: la unitat territorial s'escindia en dos països, un d'hindú i un de musulmà. El preu de la independència fou doncs la partició. Com s'ha dit repetidament fou un dia de glòria i alegria però també un dia de dol i de tristor" [p. 105]. L'article de Roser Majoral sobre Les noves fronteres d'un vell país: conflictes fronterers i organització interna a l'Índia independent [pp. 105-126], informa a gratcient del per què i del com d'aquella partició. Però també us informarà de la resta de problemes fronterers que l'Índia ha arrossegat des d'aquell 15 d'agost de 1947. Són notables les trifulgues amb Xina. I no tan conegudes com les que l'han enfrontat amb el Pakistan. Per acabar d'arrodonir-ho, Majoral repassa la problemàtica divisió interior de la Unió, que no pas una federació, Índia.