Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Jordi Domingo i Lluís Mallart (a cura de) : A l'entorn de la frontera. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1997 (Col. Transfrontera, 3); 158 pp. ISBN 84-281-0896-X   Notícia de P. Alegre  : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4  ·  5 
 

explicatiu de processos mentre que per a altres no els aclareix en res la seva situació. Destaquen la transcendència, o la banalitat, que pot significar l'entorn espacial de les activitats humanes com a resultat d'una construcció social. El tractament dels límits que en fa la prospectiva o planificació territorial n'és un bon exemple. "Les fronteres posen de manifest allò que es perd en la planificació urbana al tractar-les com si fossin veritables muralles" [p. 24]. I com deia Ramon J. Batalla fa uns mesos a la Societat: "per què aquí i no pas un pèl més enllà?".

L'escrit de Joan Nogué titulat Les fronteres i el nacionalisme [pp. 27-38] enceta un bloc de quatre aportacions les quals pretenen explicar la frontera en relació amb el nacionalisme, els microestats, la divisió municipal, i el fenomen turístic. Podem endevinar un mínim comú denominador d'aquest guirigall generalista en l'organització i l'administració del territori a escales i dimensions diverses. Nogué proclama un nexe indeleble entre frontera i nacionalisme paral·lel a la indivisibilitat de la societat i el territori: "La línia fronterera encercla l'espai al damunt del qual l'estat pot exercir amb plena sobirania el seu poder. El

 

territori de l'estat modern és un territori encerclat i delimitat, amb unes fronteres definides i reconegudes pels organismes internacionals. La seva sobirania es defineix avui en termes bàsicament territorials, a diferència del que succeïa en d'altre èpoques" [p. 31]. La força del discurs irredentista en qualsevol nacionalisme n'és la prova del nou.

Quina és, però, la comesa de la frontera en les entitats microestatals? En Fronteres i microstats, Xavier Domingo [pp. 39-52] vindria en contradir les raons que ratlles amunt exposava Nogué. Domingo argumenta que aquests territoris tan esquifits, la frontera juga un paper cultural, "més social que territorial" com a conseqüència de la seva dimensió excepcional. Es deslliuren doncs els ciutadans d'aquests territoris de la pretesa xacra nacionalista? No vull afegir cullerada en un projecte de discussió tan seriós com atractiu. Proposo, però, que el Centre d'Estudis Transfronterers de la Societat Antropogeogràfica a Barcelona en prengués nota com a lema d'alguna de les futures publicacions col·lectives que es proposa editar.

 

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
5 de maig de 2002
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat