Quins són els reptes actuals de la recerca i de la gestió fluvial a Catalunya? El professor Ramon Batalla ens en va fer més de 0,0003 euros (abans dit cinc cèntims) el dia 4 de desembre. D'entre la munió de facetes que pot prendre l'estudi dels rius, Batalla només va tractar-ne dues de concretes: la dinàmica del transport i deposició de sediments, i la previsió dels aiguats. L'abundós material gràfic que ens va mostrar encara va fer més agradosa la seva clara i ferma exposició.

Registres d'aiguats a can Vers d'Aguilar de Segarra (Bages). Recollit de Simeó Selga i Sebastià Vila (1998): Vers: un cognom nascut a Cardona. Barcelona: Xavier Basiana & Vers.art; pàg. 99.

L'estat del transport i de la deposició de materials és una dels indicadors de la naturalitat d'un curs fluvial en l'odre físic. Els fenòmens imbricats de l'erosió en la seva capçalera i de la sedimentació dels arrossegalls, potser amb la formació d'un delta en el sector final, és una imatge de geografia elemental però que esquematitza una realitat molt més complexa. El professor Batalla ens ho va demostrar a bastament. La interposició de construccions en el curs del riu com rescloses, aforaments, etc., així com l'extracció sense mesura dels àrids del llit provoquen canvis de configuració aigües avall, i a voltes també amunt. Les conseqüències poden ser el retrocés dels deltes, el desfalcament dels pilars dels ponts, o el rebliment de les cubetes dels embassaments. O pitjors encara.

La gestió dels cursos fluvials en el vessant de la dinàmica dels sediments passa, entre d'altres mesures, per la regulació del desori de l'extracció d'àrids de les lleres dels rius. I també hi ha d'altres mesures per aplicar. Una podria ser l'aprofitament de les deposicions massives a les cues dels embassaments. Una altra, el reciclatge de les runes dels enderrocs com a àrids de baixa qualitat. En fi, posar fre a un saquejament que acabem pagant tots els contribuents per a reposar les obres públiques (ponts, guarniments, etc.) que el

riu s'emporta en la seva tendència per reencaixar-se en el territori. Tot un repte per a les administracions ...i els 'graveros'.

La segona part de la conferència va versar sobre les riuades. No calia pas que ens posés en antecedents sobre què són i el què produeixen. Així va entrar decididament a la càrrega contra les aplicacions de les mesures del 'període de retorn' dels aiguats per a la catalogació en les riberades segons el risc d'inundació. En primer lloc, considera que el període de retorn és un indicador molt poc fiable atès que les sèries històriques de riuades efectivament mesurades per estacions d'aforament modernes són molt curtes i que per al seu càlcul no s'inclouen les riuades simplement documentades com, posem per cas, les de l'Ebre senyalades a la façana de l'esglèsia de Xerta. I en segon lloc, en justificar el dibuix d'uns límits infranquejables, gairebé com àngel exterminador de Buñuel, provoca una considerable pressió d'aproximació especulativa sobre el riu. Com deia Batalla: per què fins aquí sí i un centímetre més enllà no?". Es volen justificar així unes obres de defensa i de canalització, normalment de dimensió forassenyada, que els aïlla del seu entorn per tot el que fa als intercanvis biològics. Un riu canalitzat és un riu moribund. És per això que va defensar una gestió, i també entre d'altres mesures, tendent cap a la desurbanització dels rius.

La sessió va acabar amb un animat col·loqui que corroborà l'interès que el tema havia suscitat entre els assistents. [Pau Alegre]