Els mapes de les divisions eclesiàstiques, les dels bisbats i de les parròquies, són més recents, de darreries del segle XIX i la seva confecció es va recolzar en la cartografia oficial. En canvi, les divisions en vegueries i en corregiments han estat presents en la cartografia general des de temps més reculats. A les acaballes del segle XVIII es varen dibuixar mapes detallats de cada corregiment. I el cas de la Val d'Aran que mereix un tractament especial a banda. Una joia relativa de l'Atles és la reproducció del mapa del primer projecte de divisió judicial de Jaume Pons i Tomàs Soler de l'any 1813.

El tercer apartat de Territoris es dedica a la cartografia dels recursos naturals. Sobre la propietat, usos i distribució de les aigües se n'ha fet una munió de mapes. En primer lloc destaquen els del Canal d'Urgell: els projectes antecedents i els parcel·laris de les

explotacions. Passa una cosa semblant amb el Canal d'Aragó i Catalunya. Per altra banda es remarquen els treballs de les companyies hidroelèctriques per a l'aprofitament de les zones lacustres pirinenques i les Nogueres. El segon recurs cartografiat amb detall són els boscos. Cal destacar els mapes de forests que romanien com propietats comunals a la segona meitat del XIX i que foren aixecats quan esdevingueren d'utilitat pública.

Els mapes cadastrals més reproduïts van associats amb el cadastre. Durant el segle XIX es donaran pocs casos de pobles que formin un plànol parcel·lari del terme. Només apareixen els casos de Tàrrega i d'Albesa. Caldrà esperar a mitjans del XX per a superar els amirallaments. Com ja ha estat esmentat, només se'n salva la part del Canal d'Urgell cartografiada a 1:5 000 per l'empresa concessionària. I, per acabar, un cop d'ull a la cartografia geològica.

segueix...