Sense entrar en detalls de nombres ni de percentatges, val a dir que un gruix significatiu dels mapes reproduïts procedeix dels "riquíssims arxius militars" [p. 17]. En aquest sentit, l'Atles dóna la raó a Montserrat Galera per l'ús que va fer de les conteses bèl·liques com l'enfilall de la història de la cartografia catalana des del sis-cents fins a la primera meitat del nou-cents. Val a dir que des de la Guerra dels Segadors, la cartografia militar ha estat feta, en gran mesura, pels serveis especialitzats de tropes expedicionàries estrangeres. Les carlinades del segle XIX, les més casolanes i, potser, les més sanguinàries, produïren un estoc cartogràfic relativament reduït.

En general, els mapes seleccionats per a aquesta secció presenten els camps de batalla o bé un conjunt de fortificacions. Més endavant, en canvi, la cartografia militar reflecteix l'interès creixent dels Estats Majors per la mobilitat de les tropes i es dóna prioritat al dibuix de mapes itineraris. Som ja a la segona meitat del XIX. En l'àmbit civil és també quan proliferaren els mapes i plànols destinats als projectes de carreteres, de ferrocarrils, de canals,... les venes i les artèries

del nou organisme nacional. El desenclavament cartogràfic del Pirineu no arribaria fins a finals del segle XIX com a resultat de l'explotació hidroelèctrica i l'inici de l'excursionisme. Finalment, es donen les mostres indispensables per a documentar l'evolució de la cobertura de la cartografia de base topogràfica dels organismes oficials.

El segon apartat de Territoris s'orienta envers els documents que evidencien la seva organització: des dels límits estatals fins al reconeixement de les fronteres entre ajuntaments i parròquies. És una eina indispensable per a qualsevol estudi de geografia política. Com ja he esmentat, el document més antic que presenta l'Atles és precisament d'aquesta modalitat: les partions entre els termes de Verdú, Preixana i Belianes. D'entre la resta de documents destaquen els reconeixements de límits de termes com a introducció als respectius cadastres borbònics del XVIII i primera meitat del XIX. Malgrat la seva simplicitat, però sense ingenuïtat, i potser per això mateix, aporten una gran quantitat d'informació que, en tot cas, cal saber destriar. Però l'aixecament sistemàtic de tots els termes municipals no

serà realitzat fins el segle XX amb la finalitat de formar el mapa topogràfic a 1:50 000. A l'Atles trobareu diverses mostres de les minutes d'aquest mapa.

segueix...