Activitats del curs   ·   Trajectòria històrica   ·   Directori   ·   Publicacions   ·  Miscel·lània   :   Índex
Els Llibres  dels Socis  i de les Sòcies
Notes   ·   Editors  ·   Any  ·   Autoria  ·   Títols  ·   Aparador
 
Jesús Burgueño (director): Atles de les viles, ciutats i territoris de Lleida.
Lleida: Diputació de Lleida - Col·legi d'Arquitectes de Catalunya; Demarcació de Lleida, 2001; 603 pp. + colofó. Salutació de Josep Pont i Sans; presentació de Pere Robert i Sampietro. ISBN 84-88258-87-9
  Ressenya de P. Alegre  : 
pàg.    1  ·  2  ·  3  ·  4  ·  5  ·  6 
 

La troballa de les vistes de Van Wijngaerde encomanades per Felip II permet que l'Atles rememori la geografia urbana de Lleida i la de Cervera de manera esplèndida. Aquesta tirada dels potentats per encarregar dibuixos de panoràmiques es repetirà, per al cas de les terres de Lleida, amb la visita d'un Medici de l'any 1668. També del segle XVII, són prou abundoses les vistes de Sieur de Beaulieu i dels seus ajudants. En aquesta primera part de l'Atles se n'han reproduït diversos, tant del seu estat manuscrit com de les diverses edicions que se'n va fer, les darreres de les quals ja ben entrat el segle XVIII. Òbviament, durant els segles XVII i XVIII varen ser les ciutats emmurallades, fins i tot les que no eren considerades com a places fortes, les que s'emportaren bona part de la producció d'abast marcadament local.

Plànols pròpiament dits de localitats, i que superessin la sola representació de les fortificacions, no sovintegen fins a finals del XVIII: vegeu el plànol de Solsona, resplendent. Se sap que en l'esborrany del full de la província de Lleida de la sèrie a 1:200 000 de Coello es presentaven diversos plànols de ciutats. És una llàstima que no s'arribés a publicar. Durant el segle XIX continuaren essent ben escadussers.

 

La difusió popular de la cartografia urbana no arribarà fins a finals del segle XIX de bracet amb les incipients campanyes publicitàries locals. A més, i atès l'eixamplament urbà de les ciutats, els forasters precisaven d'aquests documents per a orientar-s'hi. És també aleshores quan moltes viles i ciutats encarreguen el primer aixecament topogràfic del nucli urbà i zones adjacents. Reduïts i generalitzats, molts d'aquests plànols es reproduïren a la Geografia General de Catalunya de Carreras Candi. Aviat, també, l'Instituto Geografico y Estadístico començarà a fer aixecaments, a 1:5 000 de la zona urbana i a 1:25 000 de tot el terme municipal, amb la qual cosa arribarem a les vigílies de la Guerra Civil (1936-39) amb el país completament cartografiat a escales relativament grans d'acord amb la complexitat de l'àmbit.

La segona part, el descobriment del territori, s'endreça en tres apartats. En el primer s'inventarien les obres que "han cercat l'aproximació, el descobriment, la descripció i la divulgació del territori" [p. 26] per a finalitats militars, de planificació de vies de comunicació, etc. En el segon s'apleguen els documents cartogràfics que concreten les divisions polítiques o administratives del territori sobre el paper: les jurisdiccions

 

polítiques i eclesiàtiques fins a l'actualitat. En el tercer apartat es classifiquen els documents relatius a la localització dels recursos naturals: l'aigua, el bosc, la propietat de la terra i la geologia. Potser s'hauria escaigut millor disposar els parcel·laris en l'apartat segon.

segueix...

 
  l'àmbit de trobada  ·  er encastre  ·  el lugar para el encuentro  ·  gailenen bilgunea  ·  o lugar de encontro  ·  le lieu de rencontre  ·  the gathering space
 
  Pàgina publicada el
14 d'abril de 2002
 
pau·alegre·fecit·mcmxcix·mmxix
Qualsevol persona interessada en la geografia pot associar-s'hi.
Si us plau, complimenteu la butlleta de sol.licitud d’ingrés.
    Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47 / 08001 Barcelona
scg@iec.cat