Amb una preparació tècnica menor però amb una notable ambició política destaquen les trajectòries d'Agustín Salido (1818-1891) i de Francisco Rivas. Propietari rural il·lustrat, el primer va publicar una quantiosa obra de recopilació de dades sobre la llagosta així com de propostes de solució. A més d'una sana motivació filantròpica, l'autor podia així neutralitzar, en el possible, un adversari que era gairebé sempre present a gran part dels districtes electorals espanyols meridionals. Les seves obres principals varen aparèixer a la dècada dels setanta i no varen escapar a la crítica mordaç d'Azcárate i d'Abela. El publicista i periodista Francisco Rivas segueix les petges de Salido: aplegament d'una massa molt respectable d'informació, en aquest cas dels vuitanta i noranta, però amb una elaboració analítica relativament feble. La seva obra sobre la llagosta permet fer, com oportunament ho aprofita Buj, un retrat força acurat de l'estat del problema a finals del XIX. Un retrat que no pot completar-se sense l'aportació de l'enginyer agrònom Leandro Navarro (1861-1928) qui representarà la màxima autoritat científica sobre el tema en el tombant de segle.

La darrera part versa sobre els nous mètodes de lluita i la necessitat de la cooperació internacional. Buj graona els temptejos d'internacionalització del control de les plagues de llagosta en tres replans: la creació de l'Institut Internacional d'Agricultura a Roma el 1905; la publicació del primer estat de la qüestió internacional per aquell Institut amb el títol La lutte contre les sauterelles dans les divers pays (1916); i la celebració de la Conferència Internacional contra la llagosta a Roma el 1920. Tant la publicació com els treballs de la Conferència són ressenyats generosament per Buj. Com a maniobra d'aproximació i encerclament del tema, l'autor ens facilita un precis ben útil sobre les relacions entre ciència i colonització i els inicis del control internacional de les plagues de llagosta. Al cap i a la fi, són la justificació de les accions portades a terme "a l'immens laboratori en el que va convertir-se Àfrica, sobretot a partir de la tercera dècada del segle present [XX]. Així, l'activitat científica va beneficiar-se d'element exògens lligats netament al fenomen colonial. Amb anterioritat, aquest va apostar per la ciència per intentar aprofitar les riqueses del continent conquerit de feia poc" [pp. 219-220].

segueix...