insuficient del territori o de la manca de mesures preventives" [p. 28]. Aleshores, les plagues de llagosta que estudiarà amb deteniment al llarg del llibre són, alhora, un risc natural i una calamitat social.

Repartida la temàtica en tres grans parts, li toca el primer torn a l'introducció de . Agrupa tres capítols i en el primer dels quals, les plagues de llagosta: risc universal, calamitat regional detalla les espècies de llagosta més esteses i la seva actuació sobre els vegetals i els animals a través de la notícia de diversos episodis notables esdevinguts a l'Àfrica dels nostres dies i al Canadà del segle XX. El mateix fenomen en dos mons socioeconòmics ben contrastats. Destaca les condicions climàtiques que ajuden a la formació dels grans ruscs, alguns d'extensió similar a la comarca del Bages, els moments durant els quals es pot atacar amb pesticides i les condicions naturals que, de manera més efectiva que les humanes, acaben periòdicament amb les malures.

L'entomòleg rus Boris P. Uvanov va descobrir les fases de transformació de les llagostes sedentàries en migratòries en un poliformisme que els és característic. Buj detalla el procés

que transforma un insecte del tot inofensiu en un depredador de voracitat sense fre. Esmerça especial deteniment amb l'espècie Dociostaurus Maroccanus. És l'espècie endèmica a la Península Ibèrica i la causant de les malvestats al nostre país. Persisteix encara com a risc potencial a bona part de la Ibèria seca.

Els primers serveis ben organitzats i amb mètodes racionals contra les invasions d'insectes es varen crear a França arran de la irrupció de la fil·loxera dans les vignobles el 1868. Aquesta iniciativa va ser imitada per diversos països entre els quals Espanya. És amb aquest teló de fons com s'obre el capítol dedicat a revisar el pas de la ciència natural a l'entomologia. Les plagues de llagosta i la ciència aplicada. Es repassa una llarga nòmina de testimonis de la presència de la plaga, i de les seves conseqüències al Nou Món, a l'Àsia Menor, a l'Àfrica subsahariana i al Magrib. Una esplèndida enfilada de testimonis extrets d'una acurada recerca i selecció bibliogràfica. L'excel·lent bibliografia francesa li permet descriure les invasions de llagosta que assolaven periòdicament Algèria. Un cas malauradament exemplar d'invasió períodica. Els estralls eren enormes.

Presenta així mateix una síntesi de la formació de l'escola d'entomologia econòmica als EUA catalitzada per l'estudi de la proliferació de la llagosta tot seguit a l'abandonament massiu de camps de conreu durant, i poc després, de la

segueix...