Guerra de Secessió. L'autor assenyala que els mitjans de combat emprats, o proposats, als EUA eren, si fa o no fa, els mateixos que s'utilitzaven o recomanaven a Espanya. Tanmateix, considera que la influència dels nordamericans en l'avanç d'aquesta branca de la ciència va ser migrada. "Cal cercar-ne la raó en el fet que els Estats Units no varen disputar l'hegemonia colonial d'Àfrica a les metròpolis europees" [p. 77]
El capítol dedicat a la llagosta i la institucionalització de l'entomologia a Espanya
s'obre amb una àmplia recopilació de notícies sobre les maltempsades llagosteres des de l'alta Edat Mitjana fins a començament del segle XVIII. Gairebé poden resseguir-se els cicles d'ascens i de reculada, amb la corresponent desaparició virtual de les plagues. També ens permet documentar-nos sobre els 'remeis' que es posaren en joc així com els intents d'explicació. "Malgrat que a simple vista puguin semblar pinzellades desordenades, el conjunt forma un esborrany que ens permet contemplar alhora, des d'una perspectiva diacrònica, tant les continuïtats com les ruptures que varen produir-se en la societat espanyola en enfrontar-se amb el problema" [p. 79]. Aquestes iniciatives racionals no arribarien fins a la Il·lustració de la mà de dos naturalistes prou coneguts:
|
|
Guillermo Bowles i Ignacio de Asso. Va ser aquest darrer, sobretot, qui va enfrontar-se resoltament amb el problema de la llagosta. El seu Discurso sobre la langosta, y medios de exterminarla (Amsterdam?, 1785) és una fita en l'estudi ja que avança descripcions i interpretacions de l'insecte que no serien superades fins molts anys després.
L'autor, bo i seguint López Piñero, és del parer que considera el segle XIX espanyol com a perdut als efectes de l'avenç del pensament científic. Una situació que no començaria a remuntar-se fins a la Restauració "moment en el qual cristal·litzaren algunes iniciatives de gran interès per al nostre treball" [p. 111]. La figura clau en el descabdellament de la investigació entomològica a Espanya va ser Ignacio Bolívar Urrutia (1850-1944). Reconegut internacionalment com una eminència en la matèria, la seva solvència científica va fer possible l'organització del VI Congrés Internacional d'Entomologia a Madrid el 1935. Cal remarcar que l'any 1939, amb els seus noranta anys a l'esquena, va haver de seguir la ruta de l'exili com tants d'altres compatriotes constitucionals.
La segona part se centra en el control de la plaga i l'Estat. En el capítol: defensa contra
|
|

les plagues de llagosta; desastre natural i legislació a Espanya, Buj revisa les disposicions de l'Estat en el combat contra les plagues i la de la llagosta en especial. Ordinacions i disposicions d'aquest estil n'hi ha hagut sempre. Al capdavall, i si se'm permet un cert cinisme, el monarca, com a principal
segueix...
|