Dimarts 2 de desembre de 2008, a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), se celebrà un acte d’homenatge a Marc-Aureli Vila i Comaposada (1908-2001), soci fundador i honorari de la Societat Catalana de Geografia (SCG), en ocasió del centenari del seu naixement. Hi intervingueren: la Senyora Juliette Vila Sinclair-Spence, néta del geògraf; el Doctor Joan Vilà-Valentí, membre de l’Institut d'Estudis Catalans; i l’Honorable Senyor Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Obrí l’acte el president de la SCG, el Doctor Francesc Nadal, qui de bell antuvi destacà la gran contribució de Marc-Aureli Vila a la SCG com a delegat de l’IEC a la seva Junta de Govern, càrrec que ocupà una dotzena d’anys (1989-2001) i en l’exercici del qual demostrà sempre una autoritat moral i un savoir-faire propi de les persones que han viscut amb plenitud. A continuació, agraí als consocis Jesús Burgueño i Robert Casadevall el treball d’organització de l’acte.

La primera a intervenir fou la Senyora Juliette Vila Sinclair-Spence, que donà una emotiva mirada a la dimensió humana de Marc-Aureli Vila, des de la perspectiva d’una néta que hi compartí casa a Barcelona durant tretze feliços anys de la seva joventut. El seu parlament, titulat Marc-Aureli Vila i Comaposada (17 de gener de 1908 – 4 de juny de 2001), fou fet en català com a tribut a la memòria de l’avi i a l’estimació que li professà. Juliette Vila es presentà com la filla d’Eudald Vila, el fill gran de Marc-Aureli, nascuda a Caracas en 1971, i contextualitzà la seva intervenció els anys a cavall de les dècades dels vuitanta i noranta, quan visqué amb els avis a la casa del carrer Brusi. Del seu avi, en destacà la mentalitat oberta a les opinions alienes, el gran respecte i admiració que tenia pel seu pare, Pau Vila, l’amor sense límits per la seva muller, Josefina, a qui no deixà de petja quan li fallà la vista, i l’estimació envers els seus quatre fills, els seus set néts i els seus deu besnéts.

En les fotografies de J. Pareto (IEC), d'esquerra a dreta:
J. Vila Sinclair-Spence, J-L. Carod-Rovira,
F. Nadal i J. Vilà-Valentí.

Juliette Vila recordà les xerrades del diumenge a la tarda a la casa dels Vila a Caracas, La Tramuntana, on el geògraf que no feia mai vacances instruïa la seva família, perquè tenia una condició innata de professor, que necessitava compartir els seus coneixements. El seu ferm compromís amb la docència universitària, feina a la qual dedicà més de trenta anys a Veneçuela i en l’exercici de la qual no arribà cap dia tard a classe, li valgué, per això, el sobrenom de Punto Fijo, en realitat una ciutat de l’Estado Falcón, que aquí prenia un altre sentit. El retrat humà del personatge anà acompanyat de divertides anècdotes que protagonitzà, entre les quals el desemmascarament del fantasma de l’internat de Bogotà, personalitat adoptada per un indi guajiro de Maracaibo que havia agafat el costum de banyar-se de nit ja que no li ho permetien de dia.  seguir >>>