<<< retrocedir  De Barcelona, recordà el costum de Marc-Aureli de llevar-se d’hora, el teclejar incessant de la màquina d’escriure, l’assistència als actes d’Esquerra Republicana de Catalunya, la fidelitat al diari Avui i l’afició als encreuats (suposem que d’en Tísner, un altre que patí l’exili), al costat d’elements més prosaics, com ara les pipes on fumava picadura i el glop de rom veneçolà a disposició de les visites, que servien per acomboiar el seu caràcter hospitalari. Juliette Vila clogué la seva intervenció amb una pregunta adreçada a l’avi: Ets feliç? I una resposta: Si ho ets, jo també ho sóc. Gràcies per formar part de la meva vida.

El segon parlament anà a càrrec del professor Joan Vilà-Valentí, successor de Marc-Aureli Vila com a delegat de l’IEC a la Junta de Govern de la SCG, qui destacà d’entrada la gran repercussió social de l’homenatjat, un home que mai no passava inadvertit, fet que explica que ja hagi rebut tres actes d’homenatge: el que li tributà la Fundació Josep Irla al Centre Cívic de les Cotxeres de Sants en complir noranta anys; l’organitzat en 2002 per l’Institut d’Estudis Catalans, que comptà amb la participació de l’expresident del Parlament Heribert Barrera, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC; i el que s’estava duent a terme, organitzat per la Societat Catalana de Geografia, en ocasió del centenari del naixement.

La intervenció del professor Vilà-Valentí repassà la vida professional i l’aportació científica de Marc-Aureli Vila a través de tres èpoques: a Catalunya abans l’exili, durant la llarga estada a Amèrica i rere el retorn a Barcelona. Dels primers anys, els de joventut, destacà els estudis de mestre i de Dret, la feina pedagògica com a professor a l’Escola del Treball i a l’Escola Normal, la tasca jurídica com a jutge de menors i com auditor de guerra. Tanmateix, digué Vilà-Valentí, la geografia ja era una de les seves preocupacions, cosa que explica els seus contactes amb geògrafs a l’empara del Centre Excursionista de Catalunya i que fos un dels fundadors de la SCG en 1935.

La segona etapa correspon a les estades a Colòmbia, on exercí d’advocat, i a Veneçuela, a partir de 1943, on esdevingué plenament geògraf en professar la disciplina a la Universitat. D’aquesta llarga travessia americana, en que Marc-Aureli no deixà de sentir en cap moment l’enyor de Catalunya, el professor Vilà-Valentí en ressaltà la plena identificació amb el país d’acollida, al qual dedicà la seva feina com a investigador, fruit de la qual foren, entre moltes d’altres, dues magnes obres, Geografía de Venezuela (24 volums) i Geoeconomía de Venezuela (3 volums), i una dedicada a vincular les seves dues pàtries Els Caputxins catalans a Veneçuela.

La tercera època, la del retorn a Catalunya, s’inicia en 1978, quan amb la democràcia Marc-Aureli se sent còmode en un país on havia decidit de no tornar-hi en vida de Franco. D’aquests darrers trenta anys, Vilà-Valentí recordà les conferències de Marc-Aureli Vila als cursos de doctorat de la Universitat de Barcelona, els articles publicats a la Revista de Geografía i l’ingrés en 1988 a l’Institut d’Estudis Catalans, on, ja traspassats el seu pare, Pau Vila, i Josep Iglésies, esdevé per un temps l’únic geògraf. D’aquest període, posà de relleu que la seva producció escrita no s’aturà. Veieren la llum, entre d’altres, obres com La casa rural a Catalunya, Els municipis de Catalunya i Aportació a la terminologia geogràfica catalana, el primer dels llibres que ha publicat la SCG en la seva col•lecció.

El professor Vilà-Valentí clogué la seva intervenció fent seves unes paraules de Manuel Castellet, president de l’IEC en morir l’homenatjat, el 2001: Marc-Aureli Vila era un dels mestres que hem estimat, un dels membres més vells de l’IEC, però un dels esperits més joves.

seguir >>>