<<< retrocedir  El tercer i darrer parlament fou el del Senyor Josep-Lluís Carod-Rovira, destacat dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya, el partit que Marc-Aureli Vila contribuí a fundar en 1931. El Senyor Carod-Rovira començà per recordar els estudis primaris de Marc-Aureli Vila al Gimnasio Moderno de Bogotà, on el seu pare, Pau Vila, hi havia traslladat els ideals de l’Escola Horaciana, i l’amor que sentia per les seves dues pàtries, Catalunya i Veneçuela, fet que exemplificà amb aquestes frases: Marc-Aureli Vila fou el més català dels veneçolans i el més veneçolà dels catalans. Per això, el seu taüt fou cobert per dues banderes, la catalana independentista i la veneçolana.

Seguidament passà revista a diversos fets de la vida de l’homenatjat: la participació en la xarxa de suport a la conspiració independentista de Prats de Molló, quan només tenia divuit anys; la fundació d’Esquerra el 1931; l’auditoria de guerra i la magistratura de menors; l’estada al camp de concentració i el llarg exili; la delegació de la Generalitat a Veneçuela (a partir de 1959) per designi del president Tarradellas i la tasca antifranquista que hi exercí; la feina com a professor universitari i assagista (83 llibres i 23 opuscles publicats al llarg de la seva vida); el retorn a Catalunya, deixant fills i néts a Veneçuela; l’acta de diputat al Parlament de Catalunya durant la legislatura 1984-88, en què esmerçà esforços en les lleis d’organització territorial; el refús de la Creu de Sant Jordi per desavinences amb la concessió del guardó; i l’homenatge que Esquerra li tributà el març de 2001, on pronuncià un discurs vibrant i progressista: ... només hi ha una sola raça: la raça humana.

Tampoc no hi podia mancar l’anècdota, perquè la vida de Marc-Aureli Vila en fou rica: al congrés fundacional d’ERC, quan les diferències entre les postures de Francesc Macià i Lluís Companys arribaven al punt més àlgid, Marc-Aureli Vila prengué la paraula i desvià l’atenció de la concurrència amb una aferrissada defensa de les curses de braus, amb gran rebombori entre els assistents. Un cop resoltes les divergències entre els dos dirigents republicans, Marc-Aureli Vila aclarí que no estava d’acord amb res del que havia dit.

El Senyor Carod-Rovira destacà de Marc-Aureli Vila el caràcter rebel i l’esperit jove, l’home de diàleg i de concòrdia que encarnava la dignitat republicana, el tractament de vós com a mostra de respecte, el sentit de l’humor i esperit sorneguer propi d’un vellet amable ensems que entremaliat. Per tot plegat, la seva intervenció acabà amb aquests mots: Gràcies, Marc-Aureli, per aquest temps viscut.

L’acte de recordança de Marc-Aureli Vila fou clos per president de la SCG, Francesc Nadal, qui no s’està de dir que a la sala, a més de diversos familiars d’aquest membre fundador de la Societat, n’hi havia un altre, Maria del Carmen de Reparaz, filla de Gonçal de Reparaz, també soci fundador de la SCG, que després d’una fructífera estada a Catalunya hagué d’emprendre el camí de l’exili, a causa del seu compromís republicà, aquest cap el Perú, on desenvolupà una gran tasca com a geògraf, tal com es podrà veure al documental La mirada del geògraf. Vida i viatges de Gonçal de Reparaz i Ruiz (1901-1984), produït per Televisió de Catalunya en col·laboració amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya. [Enric Bertran]