Dijous 25 de setembre d’enguany, a les set del vespre, la Societat Catalana de Geografia (SCG) va inaugurar el curs 2008-09, amb una sessió acadèmica en recordança del Dr. Lluís Solé Sabarís (1908-1985), amb motiu del centenari del seu naixement. L’acte va tenir lloc a la sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans i la mesa la formaven el Dr. Francesc Nadal, president de la SCG, el Dr. David Serrat, catedràtic de Geodinàmica de la Universitat de Barcelona (UB), el Dr. Joan Vilà-Valentí, catedràtic emèrit de Geografia de la UB i la Dra. Carmina Virgili, directora de la Secció de Ciències de la Terra de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB).

La sessió acadèmica va ser oberta pel president de la SCG, qui va adreçar unes paraules al centenar d’assistents que conformava un públic divers, entre el qual la vídua de l’homenatjat, Conxita Sugrañes, familiars, amics, antics deixebles i estudiants. El Dr. Francesc Nadal va dir que aquesta recordança de Lluís Solé i Sabarís començava amb una visió del mestre des de Catalunya i acabaria amb una altra des de fora, mirada, aquesta, que explicaria la professora de la Universitat Autònoma de Madrid, Dra. Josefina Gómez. També va remarcar les estretes relacions del Dr. Solé i la SCG, de la qual va ser president entre els anys 1972 i 1981. Seguidament va presentar el Dr. David Serrat com a deixeble de Lluís Solé i professor de Geografia de la UB, que parlaria sobre La geomorfologia dels Pirineus: aportacions del Dr. Solé i la seva escola. A més, va mencionar la bona relació que el conferenciant mantenia amb la SCG, on havia impartit algunes conferències, especialment la del 1994 sobre l’Antàrtida.

El perfil pirinenc abasta des de la Vall Fosca, força ennuvolada, fins al Mont-Roig; panoràmica presa per P. Alegre des del coll de Tudela, per damunt d'Esterri de Cardós, el 25.09.2008.

Les intervencions de recordança, doncs, van començar amb la del Dr. David Serrat, qui després d’agrair a la Societat per oferir-li l’oportunitat de parlar del seu mestre i amic, va iniciar el discurs accentuant la doble personalitat didàctica del Dr. Solé. Per a ell i per als seus col·legues, va dir, feia unes denses classes teòriques, però a l’hora del treball de camp era un mestre insuperable i apassionat: “el camp es transfigurava amb el canvi que en Solé hi feia”. Va destacar les seves diverses facetes, la de geòleg i la de geògraf, és clar, però també la d’humanista i naturalista, perquè el Dr. Solé no era només un mestre en el sentit acadèmic del terme, era també algú que sabia crear caliu. Val a dir que les seves aportacions científiques i relacions amb professors estrangers van aportar-li un bagatge prou consistent per fer escola, així com el mèrit de recollir tota la bibliografia de geografia d’Espanya a la biblioteca que va muntar a la UB amb l’Institut Jaume Almera. El Dr. Serrat assenyalà el Dr. Solé com l’iniciador de tesis doctorals sobre la geomorfologia del Pirineu, les primeres dirigides per ell mateix i les següents pels seus primers deixebles. Per altra banda, va destacar que l’activitat pública de Solé Sabarís va ser fecunda (prop de 270 títols de temàtica diversa): l’any 1951 va llançar Los Pirineos, magna i esplèndida monografia de la geografia física i humana d’aquesta serralada, i el 1954 va dirigir l’obra més sentida, la Geografia de Catalunya de l’editorial AEDOS, en tres volums, un sobre geografia general i dos sobre geografia comarcal. El Dr. Serrat va concloure la seva exposició destacant que si ara hi ha estudis més aprofundits de geomorfologia és gràcies al corpus científic i als coneixements que el Dr. Solé va aportar; fins i tot, va destacar, s’ha pogut fer un estudi de l’Antàrtida.

  seguir >>>