[...]

La concepció del treball és ben palesa. Escollit el territori, en aquest cas l'àrea pirinenca, les anàlisis generals s'agrupen en dos grans conjunts: d'una banda, la natura, amb tota la seva diversitat, fets inanimats i éssers vius; d'altra banda, la societat humana, amb el seus problemes d'instal•lació i totes les seves activitats territorials. Entre la primera i la segona s'estableixen tot un feix de relacions. El títol del llibre ho expressava ben clarament: Los Pirineos. El medio y el hombre. La tesi doctoral d'en Salvador Llobet, publicada quatre anys abans, el 1947, volia reflectir, encara que no ho feia amb tanta exactitud, una concepció semblant: El medio y la vida en el Montseny. Estudio geográfico. Ens trobem evidentment davant unes concepcions molt properes dins de l'anàlisi geogràfica.

La tercera i última part del llibre està dedicada, en canvi, a l' estudi regional o comarcal. En efecte, en una àrea tan extensa i variada com la pirinenca, les característiques físiques, biogeogràfiques i humanes i llurs interrelacions mostren combinacions ben diverses en els diferents llocs. D'aquesta

manera, el conjunt pirinenc se'ns mostra com un mosaic de variades tesel•les geogràfiques. Tractant-se d'una àrea muntanyenca, aquestes petites regions o comarques queden definides sovint com a capçaleres d'una conca geogràfica o com les terres al voltant o al llarg d'un tram elevat d'un eix fluvial. D'aquesta manera, el títol d'aquesta última part del llibre resta així ben encertat: Les valls pirinenques.

Analitzarem d'ara endavant amb una mica més de detall el contingut de l'obra que presentem. Com ja hem dit, la primera part del llibre està dedicada a la natura, considerada com un gran i diversificat medi en què apareixerà la vida, és a dir, les plantes, els animals i la població humana. És un estudi ben notable – en gran mesura encara vàlid, malgrat el mig segle transcorregut – del territori pirinenc.

Com a geomorfòleg que l'autor primordialment era en el camp de la geologia i com a geògraf, el doctor Solé s'interessa en especial per les formes del relleu i aquest és el títol d'aquesta primera part: «el relleu». Compren quatre capítols: el rocam, el modelat, les glaceres i l'evolució de la xarxa hidrogràfica.