constitueix un conjunt on ja són presents, d'una manera a altra, les influències de l'Oceà. En cada grup s'hi reuneixen tant les valls septentrionals – en realitat, una gran obaga – com les encarades cap al sud, tot formant un gran solell. D'aquesta manera, trobem recollides en una sola obra una informació i unes valoracions que mostren clarament l'originalitat de cadascuna de les valls pirinenques i que, al mateix temps, permeten fer unes certes comparacions i ens ajuden en la classificació geogràfica.

Voldríem assenyalar encara un altre aspecte que desitgem destacar i que sens dubte pot sorgir fàcilment en l'ànim del lector. El mateix autor ho expressa en diverses ocasions, com abans ja hem indicat, però en fa un esment més clar en les pagines conclusives.

Certament ens pot quedar, a l'acabar la lectura del llibre, la sensació d'un llarg passat, d'un solc – estela apareix en el text castellà, seguint la imatge del solc que deixa al darrere la nau que fendeix l'aigua – ; però, d'altra banda, front al passat, hom mostra també un present i hom configura un futur – rumbo se'ns diu en l'esmentat text, al•ludint a la línia que la nau va seguint cap endavant –, tot continuant la mateixa imatge. El llibre doncs fa menció també i fins i tot planteja un camí de futur de les terres i de la gent pirinenques, almenys en determinats sectors. Es tracta d'un procés que pot portat cap a una "revaloració de la muntanya", com acaba dient el propi autor. Aquestes són precisament les últimes paraules de l'obra que estem presentant. [Carmina Virgili i Joan Vila-Valentí]