[...retrocedir]  La presentació, a càrrec de Francesc Nadal, president de la SCG, consistí fonamentalment en una semblança del conferenciant, acompanyada d’una justificació de la pertinència de la reflexió sobre el tema objecte de conferència. Quant al perfil de l’Enric Mendizàbal, crec que els continguts del directori de la pàgina de la SCG, que pacientment el Pau Alegre va confeccionant, permeten fer-nos la idea de l’amplitud i la profunditat de l’obra escrita i de les tasques de recerca i difusió del conferenciant. Quant al tema de la conferència, sembla evident que els estudis sobre el paisatge i els paisatges necessiten de més empenta i iniciativa des del gremi geogràfic si volem estar a l’alçada del desenvolupament que aquest concepte, sensibilitat o idea –com el vulguem entendre– ha tingut al llarg de la història contemporània de la nostra “activitat intel•lectual”, tal com anomenà el professor Casassas en alguna ocasió la geografia.

L’Enric Mendizàbal encetà la seva intervenció avançant quina seria la seva estructura expositiva: una introducció a l’afer; una explicació de quines són (o més aviat “podrien ser”, postil•là) les imatges paisatgístiques de Catalunya; un repàs a la història de la geografia catalana a partir de l’estudi dels paisatges; una consideració dels paisatges catalans mitjançant la proposta “geosistema/ territori/ paisatge” de Georges Bertrand; i, en darrer terme, unes reflexions finals.

Pròpiament, la conferència començà amb el visionat d’un fragment de l’entrevista efectuada per Joan Nogué i Ma. Dolors Garcia Ramon el 1986 a Lluís Casassas. En podríem subratllar alguns fragments, en una tria necessàriament subjectiva, que ens sembla que resumirien la idea de paisatge en Lluís Casassas: “m’agrada fer excursions i recórrer el país amb gent, per poder discutir i parlar del que tenim davant nostre”; “a la muntanya [n]o s’hi ha d’anar només a veure el romànic o els anticlinals, sinó el conjunt del paisatge”; “l’home no és un animal que visqui en compartiments estancs, sinó que es mou en una realitat complexa, plena de facetes diferenciades”; “els paisatges m’apassionen, perquè reflecteixen l’aventura humana”; “l’aventura humana es pot resseguir, evidentment, a través d’un llibre, però no hem d’oblidar mai que la història es plasma en el territori”; “quan surto fora vull que els estudiants [...] vegin les empremtes del pas de l’home per aquesta terra: com l’home va formant el paisatge i com, alhora, el paisatge el condiciona” (*). En acabar el visionat, hàbilment l’Enric Mendizàbal esmentà que la noció de paisatge podia ser explicada, millor que no pas per ell mateix, per en Lluís Casassas i que per aquest motiu havia optat per fer-nos-el veure. En conseqüència, em sembla que quedava implícita per al conjunt de la conferència una concepció del paisatge profundament arrelada en la tradició geogràfica –de fet el conferenciant cità Sauer com a referent teòric clau– i que podríem resumir, entre d’altres, en els següents motius: el paisatge com a experiència (i, per tant, com a sensibilitat), el paisatge com a paraigües que engloba factors i elements del medi i de les persones (i de llurs activitats, societats i cultures), el paisatge com a palimpsest històric, i el paisatge com a objecte privilegiat de la mirada geogràfica.

L’Enric Mendizàbal explicà que, malgrat la sensibilitat paisatgística que Lluís Casassas posava de manifest en l’entrevista de 1986, en realitat als anys vuitanta la idea de paisatge es considerava antiga i antiquada. Tanmateix, és evident que ara per ara assistim a una revifalla del paisatge i del vessant pràctic que aquesta noció

possibilita en termes d’ordenació i/o gestió del territori. Convé no perdre de vista, d’entrada, les dificultats de la classificació i el tractament científic dels paisatges i, a l’efecte, el conferenciant repassà diverses propostes provinents de l’àmbit de la geografia humana. Acabà el reconeixement de la matèria referint-se al llibre recent dirigit per François Madoré (2006), Le commentaire de paysages en géographie humaine. La referència a aquest llibre –que, personalment, en certa mesura em sembla més una espècie de manual de geografia humana que no pas una obra per ensenyar a comentar els paisatges des de la geografia– ens alerta que l’Enric Mendizàbal està preocupat per l’epistemologia del paisatge i que, en general, el treball amb la idea de paisatge no pot deixar de costat els referents teòrics i metodològics.

La conferència prosseguí amb l’explicació de les imatges paisatgístiques de Catalunya més prodigades. El conferenciant les glossà a través d’una tria intencionada d’obres que comentà de manera esquemàtica, una tasca d’anàlisi que dugué a terme a partir de referències a les imatges que hi figuren. Les obres comentades foren:
(i) Presència de Catalunya (1938), un llibre editat pels Serveis de Cultura de la Generalitat al Front en què es mostraven els paisatges catalans –agrupats a través dels epígrafs “El pla i la muntanya”, “La mar i el port” i “Les ciutats”– mitjançant poetes de diferents comarques i pertanyents a diferents sensibilitats literàries de preguerra (noucentisme, vanguardisme, modernisme, etc.).
(ii) Imatges de Catalunya (1998), distribuït per La Caixa i on consta una signatura de la National Geographic Society.
(iii) Dotze paisatges catalans (1995), una obra col•lectiva de didàctica del medi.
(iv) Llegendes de la Natura (2002), d’en Francesc Roma.
(v) GeoCat. Territoris enllaçats (2004), dirigit per en Vincente Guallart, que el nostre conferenciant categoritzà de visió paisatgística postmoderna del país.
A la vista d’aquestes obres, el professor Mendizàbal conclogué que, en gran mesura, es van repetint pertot una sèrie d’imatges típiques i tòpiques que formen part de l’imaginari col•lectiu i que apareixen de forma constant en les publicacions, ja sigui de forma pràcticament preponderant (cas de l’Imatges de Catalunya o del Dotze paisatges catalans), o de manera matisada (cas del GeoCat que, malgrat les fotografies de la petroquímica de Tarragona o de la nuclear d’Ascó, no oblida pas les referències visuals esdevingudes habituals).  [seguir...]