Dins del curs 2006-2007 de la Societat Catalana de Geografia (SCG), dimecres 21 de febrer de 2007 es va presentar a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el llibre Las otras geografías, editat per Joan Nogué i Joan Romero i publicat per l’editorial Tirant Lo Blanch de València a les darreries de l’any 2006. L’acte va ser presentat per Francesc Nadal, president de la Societat Catalana de Geografia, i va comptar amb la participació, per l’ordre en què van parlar, de: Salvador Vives, director de l’editorial Tirant Lo Blanch; Ma. Dolors Garcia Ramon, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i catedràtica de geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona; Montserrat Tura, consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya; Joan Romero, editor del llibre i catedràtic de geografia a la Universitat de València; Joan Nogué, editor del llibre i catedràtic de geografia a la Universitat de Girona.

Francesc Nadal va començar agraint la presència dels membres de la mesa, així com la del públic, tot fent referència al fet que era la primera vegada que a la SCG es comptava amb la presència d’un membre del Govern de la Generalitat. Després d’apuntar les principals característiques de la SCG i de les seves activitats, va donar la paraula als diversos participants, tot assenyalant el caràcter provocador del llibre que es presentava, Las otras geografías

El primer a parlar va ser Salvador Vives, qui va mostrar dues característiques formals del llibre: la primera, l’encert del títol, perquè mostrava una mirada nova sobre una disciplina de sempre; la segona, el fil conductor donat pels editors, malgrat la gran quantitat d’autors i de textos diferents.

Justament aquestes dues característiques van ser també els eixos de les paraules de Maria Dolors Garcia Ramon, qui va començar remarcant que aquest tipus de llibres són una rara avis en la geografia espanyola, ja que “estem vivint temps precaris, hostils i incerts que necessiten noves respostes”, i el llibre Las otras geografías és un text “atractiu, poc convencional, agosarat, crític, que dóna veu a aquells qui no en tenen”. Maria Dolors Garcia Ramon va fer un repàs de la introducció i de les quatre parts del llibre. De la introducció va esmentar la idea que “els ciutadans seran més lliures si aprenen a interpretar l’espai”, i per això, en el nou desordre mundial en què vivim és necessari estudiar allò que és invisible, intangible i efímer. Del primer bloc, que tracta sobre les noves problemàtiques territorials derivades de la globalització, va ressaltar el capítol redactat per Mireia Folch-Serra sobre la geografia del terrorisme i de les diferents escales territorials que s’han d’utilizar per intentar comprendre accions tan incomprensibles, i que han dut a la creació d’una societat de la por. Del segon bloc va

mostrar un gran interès per la reflexió que es fa de la interrelació entre temps i espai, dels temps lents als temps efímers, i aplicant aquesta interrelació en el text escrit per David Saurí i Anna Ribas sobre les diferents geografies de la vulnerabilitat, tant social com ambiental. Del tercer bloc, dedicat a les ciutats, va assenyalar que els temes que apareixen mostren la ciutat informal, vulnerable, la ciutat que té i genera por, la que ofereix resistència, la de la vida quotidiana. Per això va esmentar el capítol escrit per Abel Albet, Anna Clua i Fabià Díaz, del qual va remarcar un interessant marc teòric molt crític per estudiar la resistència dels moviments socials i de com els conflictes poden donar lloc a la col·laboració i el diàleg. Del darrer bloc, dedicat al cos, va triar el text de Xosé Santos Solla, qui analitza els espais dissidents dels homosexuals, a qui es tolera sempre i quan siguin invisibles. Per acabar, Maria Dolors Garcia Ramon va trobar a faltar una reflexió final dels editors Joan Nogué i Joan Romero que clogués un llibre que ofereix una geografia “renovada, plural, crítica i interdisciplinària”, tot agraint un text teòric i generalitzador dins d’una geografia tan empírica com és l’espanyola.   seguir >>>