<<< retrocedir    Es continuen detectant problemes d’identitat corporativa i visibilitat social per a la geografia també dins l’acadèmia. De vegades, la geografia és catalogada dins les ciències socials i, en altres casos, dins les humanitats, sense tenir present que la geografia física també manté notables punts de contacte amb algunes de les anomenades «ciències pures». La creació d’una àrea de coneixement universitari per a la demografia contribuiria no només a construir una identitat pròpia més gran, sinó també a traçar la possibilitat d’una carrera professional dins l’acadèmia per a molts demògrafs, que acaben sent atrets per altres disciplines.

El reduït impacte social de la recerca que es fa en geografia té molt a veure també amb el seu reduït ressò mediàtic. Alhora, aquesta escassa projecció mediàtica influeix també negativament en la investigació científica. De fet, els complexos, però cada vegada més intensos i evidents, lligams i mecanismes de retroalimentació entre ciència, mitjans de comunicació i societat són, en el cas de la geografia, molt dèbils, quasi inexistents. Així la tasca del geògraf pràcticament no és coneguda per la societat i, al seu torn, només en comptades ocasions la societat recorre al geògraf com a expert per tractar els seus problemes. Tal com avui succeeix amb els estudis demogràfics, l’existència d’una institució investigadora que inclogués l’adjectiu geogràfic en el seu nom contribuiria decisivament tant a la divulgació de la recerca com a la positiva reconsideració del paper dels geògrafs i de la geografia en la societat actual.

A diferència del que ha succeït en els darrers anys en moltes comunitats autònomes, on un bon grapat de geògrafs han aconseguit situar-se en posicions destacades de l’Administració pública (en càrrecs tècnics o polítics), a Catalunya la magnitud econòmica, social i universitària general del país no ha permès que la reduïda comunitat de geògrafs tingués un paper destacat i suficientment visible i identificable. Malgrat això, els geògrafs catalans i la mateixa geografia catalana són valorats molt positivament i apreciats des de la resta d’Espanya i del món.

La història recent de la geografia acadèmica és marcada per l’existència de dos grans blocs de relacions universitàries originats en les dependències administratives dels antics col.legis universitaris: aquesta tendència bipolaritzant semblaria que comença a trencar-se en els darrers temps mercès a alguns contactes i recerques de tipus creuat. Seria bo dissenyar un projecte científic conjunt i un panorama acadèmic coordinat que possibilités una estructura més racional i més dimensionada amb les necessitats i expectatives socials.

Tot i que coherent amb la seva tradicional interdisciplinarietat, en algunes universitats la geografia comparteix estructures organitzatives amb la història, la història de l’art, les filologies, la sociologia, la filosofia, etc. Aquesta realitat a vegades esdevé problemàtica quan es constata el lloc de la geografia física: gaudint d’una perfecta vigència i amb una posició equidistant en relació amb les ciències de la Terra i les ciències ambientals, molt sovint es caracteritza per la preterició dels seus laboratoris i infraestructures (de vegades, patint els constrenyiments imposats des dels àmbits o les facultats «de lletres»), que dificulta la introducció i l’aplicació de les tècniques modernes en l’anàlisi pedològica, climatològica, hidrològica, biogeogràfica, etc. Per mantenir el propi desenvolupament i per garantir la competitivitat internacional, la recerca geogràfica actual resulta impossible sense una estructura logística adient, que, a més de biblioteques, mediateques i cartoteques actualitzades, inclogui equipament tecnològic sofisticat.

El report inclou referències bibliogràfiques i documentals relacionades amb la recerca geogràfica i demogràfica a Catalunya, així com un extens apèndix d’informació que complementa les taules integrades en el text. El Report de la recerca a Catalunya: geografia i demografia (1996-2002), completat el juny del 2004, ha estat coordinat per Enric Lluch i Martín (membre emèrit de l'IEC; professor emèrit a la UAB) i per Abel Albet i Mas (de la Societat Catalana de Geografia i de la Societat Catalana d'Ordenació del territori, professor a la UAB) i han col·laborat en la seva elaboració Jordi Martí i Henneberg (de la Societat Catalana de Geografia i de la Societat Catalana d'Història de la Ciència; professor a la Universitat de Lleida), Hermínia Pujol i Estragués (de la Societat Catalana de Geografia; gerent del Centre d'Estudis Demogràfics) i Anna Ribas i Palom (de la Societat Catalana de Geografia; professora a la Universitat de Girona).     seguir >>>