<<< retrocedir    La preocupació de molts geògrafs per mostrar la seva preparació i demostrar el valor d’aquesta disciplina en contextos científics i socials amplis i pluridisciplinaris s’ha traduït, sovint, en la qualitat, la fiabilitat, la precisió i el rigor de molts treballs de recerca geogràfica, així com en la versatilitat dels seus coneixements i la fàcil adaptabilitat als canvis i les innovacions. Caldria una recerca teòrica en el terreny de les interfícies amb disciplines contigües, amb l’objectiu d’establir ponts d’entesa, homologació de llenguatges i vies d’intercanvi de teories, mètodes i centres d’interès.

Tant en geografia com en demografia, hi predominen les tendències centrífugues que busquen un reconeixement social més gran o, simplement, una major quantitat de recursos. Així, malgrat que hi ha geògrafs que tenen en el medi ambient el seu camp de recerca habitual, el nucli central dels estudis ambientals no es troba en la geografia i, en aquest sentit, la batalla és perduda no només davant altres disciplines sinó també per l’aparició de l’anomenada ciència ambiental.

A Catalunya, els estudis demogràfics, els metropolitans, els relacionats amb la divisió comarcal i l’articulació territorial, la climatologia i potser algun altre tema, són àmbits considerats com a valuoses contribucions de la geografia al coneixement general. Però aquest reconeixement encara no ha assolit la dimensió popular i massa sovint el ciutadà manté la imatge (si és que la té) romàntica, parcial i obsoleta d’una geografia descriptiva lligada exclusivament a la memorització escolar. El paisatge o el medi ambient són dos exemples de prioritats recents sobre les quals tradicionalment la geografia havia tingut una gran ascendència (i que, en altres països, encara la té avui dia).

Sovint, gabinets d’estudis i empreses privades veuen els departaments universitaris com una forma de competència deslleial: aquesta apreciació podria resoldre’s potenciant la dedicació, per part de la universitat, a les recerques aplicades que, per raons de rendibilitat, de capacitat o d’altre tipus, la iniciativa privada exclou majoritàriament dels seus objectius. A més, al costat i per sota dels treballs aplicats a l’anàlisi, la diagnosi i la teràpia de problemes concrets del medi, el territori o la població, hi ha d’haver un espai per a la revisió i renovació de la teoria geogràfica o demogràfica. Caldria potenciar el paper de la universitat en tant que marc òptim per a la recerca teòrica bàsica, que els treballs aplicats segueixen reclamant i incloent. Escau també a la universitat la reflexió crítica sobre les transformacions del territori i de la societat.

En la geografia catalana contemporània els equips de recerca geogràfica, malgrat que han crescut en quantitat i en nombre de persones implicades, són d’unes dimensions cada vegada menys homologables tant dins el

context espanyol com l’europeu. Fóra bo revisar els criteris que en defineixen l’existència i el reconeixement; caldria també traçar unes directrius que, responent a peticions socials efectivament sentides i a objectius bàsics en el coneixement i la ciència, marquessin les grans línies que cal seguir, apleguessin una notable massa de recursos humans, tècnics i econòmics, i orientessin de manera potent i decisiva la tasca de grups sencers de recerca.     seguir >>>