El report comença esmentant els trets característics de la geografia i de la demografia, així com les dificultats de base per elaborar informes com aquest, a causa de les peculiaritats d’aquestes disciplines. Malgrat que tracta essencialment dels departaments universitaris de geografia i de l’únic centre de recerca en demografia, el report té molta cura sobre el que ha de ser considerat ciència homologable i institucionalitzada: als centres universitaris es duu a terme la major part de la producció científica, però aquesta no és l’única, ni l’exclusiva, ni necessàriament la més vàlida.

Si tradicionalment els projectes de recerca atorgats per les administracions públiques eren la principal font econòmica per a les investigacions proposades pel professorat universitari, avui els ingressos procedents de convenis i de contractes de transferència de tecnologia suposen el pessic més gran (i creixent). Aquest fet és la prova que la geografia és capaç de fer una recerca que aporta respostes efectives als problemes territorials i socials, però també té greus connotacions, ja que implica la progressiva pèrdua en el control i en l’objecte mateix de la recerca, atès que els temes i llocs d’estudi (i fins i tot les metodologies i els procediments i, també, l’orientació dels resultats) estan condicionats per qui finança les recerques (essencialment l’Administració pública i les empreses privades).

Aquesta realitat es tradueix en una progressiva tecnificació de la disciplina, ja que la majoria dels convenis i contractes signats són per a l’aplicació de tècniques informàtiques i cartogràfiques per a l’anàlisi del territori. Molt sovint els departaments veuen amb molts bons ulls aquesta tendència, atès que, demostrant una «aplicabilitat» de la geografia més alta, es veu confirmada la necessitat d’un gir vers la professionalització tecnològica dels estudis de geografia (en detriment de la reflexió i la interpretació en el marc de les ciències socials). La possibilitat d’atreure més estudiants i d’aconseguir més ingressos (en una universitat més i més integrada en l’economia de mercat) consolida la priorització de l’obtenció de recursos per aquesta via.

Si bé en ciències socials els índexs no tenen el predicament que han assolit en les ciències pures, cada dia es marquen més tant les pautes i els criteris de publicació com els formats i l’estructura dels textos publicables, fet que generalitza una visió favorable vers la bondat de les llistes, dels rànquings i dels factors d’impacte en tant que mecanismes de validació tant de la recerca com dels investigadors. Encara que relativitzem la importància de les revistes preses en consideració per l’Institute for Scientific Information (ISI), si es prenen com un punt de referència, cal reconèixer-hi un augment important en el nombre de documents publicats pels investigadors catalans: és d’allò més significatiu destacar que el 58 % d’aquests articles han estat publicats en revistes «de geografia física», fet que confirma que bona part de la producció d’aquesta branca es canalitza vers l’exterior i amb un ressò notable en els fòrums internacionals.

La geografia és prou ben acceptada en el context de la recerca que es fa avui a Catalunya, però ho és, essencialment, a títol individual mercès a la sòlida tasca científica i al notable prestigi intel.lectual d’un nombre de geògrafs molt reduït. També hi hauria contribuït decisivament l’existència d’un "patrimoni col.lectiu" de la geografia catalana,

el bagatge del qual es remunta a començaments del segle XX i es basa en el reconeixement de la feina ben feta per un seguit de persones que haurien sabut donar, al llarg de diverses generacions, una orientació sempre moderna i compromesa a la geografia i haurien estat capaços de transmetre-ho en un destacat magisteri, que no ha creat una escola significativa quantitativament però sí qualitativament. Contràriament, cal reconèixer que hi ha relativament pocs col.lectius de geògrafs de renom: potser per la seva formació pluridisciplinària, els geògrafs tendeixen a fer les recerques associats amb altres professionals, entre els quals sovint es dilueix la mateixa identitat com a geògrafs o es perd la centralitat de la disciplina geogràfica.
seguir >>>