Antoni Simon (dir.); Jordi Casassas i Enric Pujol (codirs.) : Diccionari d'historiografia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003 (Diccionaris de l'Enciclopèdia); 1222 pp. ISBN 84-412-0907-3.

Aquest Diccionari vol donar a conèixer la vida, l’obra i el pensament dels historiadors catalans i dels qui, tot i no ser-ho, han treballat o incidit en la historiografia catalana. Ben bé tres quartes parts del parell de milers de les entrades que aplega són notícies biogràfiques. Cal remarcar que per als estudiosos vius s’ha adoptat el criteri d’incloure els nascuts fins a l’any 1940. En la resta de les entrades recull i explica les tendències, escoles i els conceptes historiogràfics, les característiques i possibilitats del fons dels grans centres bibliogràfics i documentals, les aportacions de les institucions científiques i dels centres d’estudis locals, les revistes i publicacions i les obres cabdals de la historiografia catalana.

Els directors del Diccionari no l’entenen pas com un punt i final sinó que hauria de constituir un estímul per al desenvolupament d’una sèrie d’iniciatives i publicacions que permetessin afermar una línia de recerca –fins ara força descuidada- sobre la història de la historiografia catalana. Això hauria de portar, al capdavall, a l’elaboració d’una Història de la historiografia catalana, que d’una manera àmplia i completa reflectís l’evolució de la nostra historiografia.

Són diversos els estudiosos vivents o traspassats després de 1900, relacionats de lluny o de prop amb la geografia, que compten amb entrada pròpia en el Diccionari. Amb l’afegit del signatari de cada article, són els següents:

Pel que fa a autors més reculats, hi figuren Pere Gil, Josep Aparici i Pascual Madoz. L’article d’aquest darrer és signat pel Dr. Francesc Nadal. Entre les entrades dedicades a revistes i publicacions periòdiques figura la de la Revista Catalana de Geografia, signada per Nadal mateix. Només hem trobat dues entrades sobre escoles, conceptes i tendències amb regust geogràfic. Són les esmerçades a la Cartografia, signada així mateix per Nadal, i a la Demografia històrica, signada pel director de l’obra el Dr. Antoni Simon. Naturalment, sovintegen les referències a obres, a tendències i a altres estudiosos de la geografia contemporània en els articles de tota mena del Diccionari. Desgraciadament, l’absència d’un índex antroponímic general fa molt costeruda la confecció de la seva nòmina. [Pau Alegre, amb textos espigolats de la notícia editorial i de la introducció dels directors]