Ens pot doldre, i ho vaig criticar tot sovint. Però en certes ocasions es va revelar profitós, especialment quan l'ONF, l'Oficina Nacional dels Boscos, va protegir el massís i prohibí que uns alcaldes dels pobles del voltant fessin uns telefèrics o telecabines fins a dalt, per especulacions turístiques o per afany de guanyar uns quants vots a les properes eleccions. Uns grups nord-catalans de defensors del Canigó van ser valents i, contra corrent de l'opinió pública, s'hi van oposar. Avui dia el massís queda protegit. Paradoxa del Canigó: muntanya amenaçada per catalans, muntanya defensada per altres catalans, muntanya salvada per l'Estat francès.

El Canigó, Prada i els Països Catalans

Catalunya va néixer al peu del Canigó, i avui dia aquest espai pren nous valors, com si tingués vocació de recrear sempre un lligam entre els catalans. Pompeu Fabra va residir a Prada, hi va morir i encara descansa al petit cementiri de Prada, a la primera falda de la muntanya. Pau Casals hi ha deixat la seva petjada i un festival que el recorda. Des de fa trenta-quatre anys la gent dels Països Catalans es retroba a la Universitat Catalana d'Estiu. Avui l'UCE tira endavant un projecte de centre d'estudis amb residència per a joves de l'àrea catalana, a la Granja de Sant Miquel de Cuixà.

Em cal mencionar també, encara que només de passada, la simbologia cristiana i sobretot

pagana dels focs de Sant Joan, que s'encenen amb la flama del Canigó, una flama que realment en baixa cada any per a ser conservada al museu de la Casa Pairal del Castellet de Perpinyà. És la flama d'aquesta llàntia que es reparteix en vigílies de Sant Joan per a viatjar cap a tots els cantons dels Països Catalans, i que torna a pujar per encendre la primera de les fogueres, al pic mateix del Canigó. És, de veritat i físicament, la divisió i la multiplicació de la mateixa flama, que mai no s'apaga, i l'esplèndid símbol de germanor i de poble que, materialment, es transmet i ens il·lumina, arreu dels Països Catalans.

Els mapes i la taula d'orientació del Canigó

Vull acabar per un fet actual, la correcció dels mapes de l'IGN, l'Institut Geogràfic Nacional francès. Des de l'any 1986, a cada edició i remodelació dels mapes a escala l:25.000, amb el seu acord, li enviem la grafia catalana correcta de tots els topònims, amb uns quants noms afegits, que s'integren en la nova edició. Potser a poc a poc, però inexorablement, la correcció dels mapes progressa. Dels nou mapes de Catalunya Nord en tenim ja sis de corregits, un setè està en procés d’edició. Només en falten dos: el de Prada i el que serà l’últim, el full del massís del Canigó. Atzar de la programació i nou simbolisme: es coronaran els vint anys de catalanització dels mapes per la nostra muntanya mítica. Serà l’ocasió d’una exposició, on sereu convidats.

Ara bé, ja uns quants municipis s’hi anticipen. La mateixa ONF i els ajuntaments del Canigó estan editant un mapa turístic del massís amb una grafia catalana correcta dels noms de lloc. També, avui dia, té noms catalans la taula d'orientació del Canigó.