Penseu que aquí mateix el primer general romà va plantar la tenda, a la vora de l'espai on podia reunir la tropa i pronunciar la seva arenga cívica. Quan el campament va ser ciutat, aquí hi havia el fòrum i els principals edificis públics. En dóna testimoniatge el mateix Centre Excursionista de Catalunya, que conserva dins el pati de la seva seu les columnes del temple romà dedicat a l'emperador August. A l'Edat Mitjana, de banda i banda de la plaça actual, els mateixos estaments que ens representaven hi van construir la Casa de la Vila i el Palau de la Diputació del General, és a dir, la Generalitat. Avui dia encara hi són, i l'Ajuntament ens hi acull.

La plaça de la Llotja a Perpinyà

A Perpinyà hi ha un altre lloc semblant on noto sempre una forta emoció, diferent, però d'una mateixa essència. Es quan passo per la plaça de la Llotja. Quan hi tornareu, mireu els tres edificis que s'hi adossen i formen un conjunt monumental de primer ordre. Simbolitzen els tres poders que feien de Perpinyà la segona ciutat de Catalunya, just després de Barcelona.

Cap al llevant hi ha 1'esplèndida Llotja de Mar, el poder i el dinamisme econòmic, una de les quatre grans llotges catalanes, amb Palma, València i Barcelona. Al centre, tenim la Casa de la Vila, que els cònsols de Perpinyà i, després, 1'ajuntament van construir, des del primer pòrtic fins a l'edifici actual. Sortint en relleu de la façana sempre s'hi veuen les tres mans de bronze que simbolitzen els tres

estaments que eren representats al consell de la ciutat: la Mà menor, la Mà mitjana i la Mà major. El tercer, cap al ponent, és el Palau de la Diputació, és a dir, el Palau de la Generalitat a Perpinyà.

Han canviat molt les coses a la plaça de la Llotja de Perpinyà, si comparem amb la plaça de Sant Jaume de Barcelona. Si hi ha sempre l'ajuntament dins la Casa de la Vila iniciada quan, fa vuit segles, el 1197, Perpinyà va rebre 1a seva carta de les llibertats comunals de les mans del comte rei Pere I, avui 1a gòtica Llotja de Mar alberga un fastfood de la família dels Mac Donal's.

I la seu de la Generalitat a Perpinyà? Doncs els seus hostes successius reflecteixen a la perfecció les vissicituds de la història moderna i contemporània de Catalunya Nord després de la seva annexió al regne de França. Primer va albergar e1 Consell Sobirà del Rosselló, l'òrgan de gestió del país en nom del rei de França, que sinistrament va col·laborar en la repressió de les revoltes catalanes del segle XVII. Va acollir després el Tribunal penal i, quan aquest es va transferir en un edifici neoclàssic a la plaça d'Aragó, va hostatjar finalment els serveis de la policia estatal. Per sort, recentment, el va poder comprar l'Ajuntament de Perpinyà.

Quan veig aquest palau de l'antiga Generalitat de Catalunya, somio que, per venda o locació, l'Ajuntament l'ofereix a la Generalitat actual per a instal·lar-hi la seva casa a Perpinyà, en lloc de la casa - per cert bonica, cèntrica i ben restaurada - que acaba de comprar en el nucti antic de la ciutat.

El Canigó mític

Suposo que serà una emoció semblant la que qualsevol de nosaltres experimenta quan contempla el Canigó, i encara més quan hi puja. És una barreja d'emoció estètica - la bellesa i la majestat del paisatge, la dominació del seu entorn - i d'emoció que aporta tot el gruix dels records històrics, literaris i simbòlics que acumula la muntanya dels catalans.