Em permetreu primer de donar molt sincerament les gràcies al Centre Excursionista de Catalunya per convidar-me i a l'Ajuntament de Barcelona de rebre'ns dins aquesta sala del Consell de Cent, on batega el cor de la ciutat. És un gran honor per a mi. Quan l'amic Francesc Beato, en nom de la Junta Directiva, em va demanar el tema de la dissertació, què podia ser, quan s'acabava de celebrar l'any Verdaguer, si no evocar el Canigó? Encara que fos només per la paraula o a través d'aquest mapa dels Països Catalans i Occitans que teniu aquí exposat, vaig triar d'aportar, enmig de tots nosaltres, la muntanya que uneix els catalans, esborrant per un moment les incongruències de la nostra història.

El Canigó és un dels nostres llocs mítics i, entre ells, és un dels llocs que procura una forta emoció. Però, personalment, no sento en tots les mateixes vibracions. Amb el Canigó, hi ha dos altres llocs especials per a mi, dues places: la plaça de Sant Jaume a Barcelona i una plaça de Perpinyà. Breument, em permetreu d'evocar-les primer.

La plaça de Sant Jaume a Barcelona

Us confesso que em corprèn una emoció especial cada vegada que vinc a la plaça de Sant Jaume, sigui quan passo pel centre de la ciutat o quan vaig al Centre Excursionista de Catalunya, a l'Ajuntament de Barcelona o al Palau de la Generalitat de Catalunya. Fa molts anys que hi vinc i hi he fet centenars de visites i, cada vegada com el primer dia, m'impregna el simbolisme del lloc.

No puc estar-me de pensar que, des del primer establiment d'un campament romà fins avui dia, roman aquí el punt central de la ciutat i, des de l'Edat Mitjana, el cor de Catalunya, De sempre hem tingut aquí les nostres institucions ciutadanes i generals, dins els edificis que elles havien construït i eixamplat. Aquesta permanència és exemplar.

Quants ajuntaments, quantes institucions, començant per les institucions de 1'Estat francès i de l'Estat espanyol, són dins un vestit de segona ma i resideixen dins uns edificis manllevats - i de vegades usurpats - a d'altres institucions que van enderrocar o a particulars! O, com els nous rics, quantes institucions es van fer construir un palau nou, tot sovint imitat de l'antic i com més vistós millor?

Res d'això al voltant de la plaça de Sant Jaume. Aquí tot és autèntic i permanent. El lloc i els edificis transmeten un missatge molt fort al ciutadà i als catalans, entre altres raons per la seva presència i pel seu missatge tranquil·litzador de permanència històrica i de

representació pròpia. Si un dia s'eixampla l'autonomia de Catalunya, o si Catalunya es transforma en un estat federat, o si Catalunya entra amb pròpia veu com a estat membre de la Unió Europea, estic convençut que aquí es quedarà el punt central del poder municipal de la capital i el punt central del Govern de Catalunya. També estic convençut que ningú no tindrà mai el mal gust d'anar a allotjar les institucions més emblemàtiques als afores o a la perifèria.