<<< retrocedir  Així mateix, paga la pena esmentar Els noms de lloc de les terres catalanes (1958) i Introducció a la recerca en toponímia i antroponímia (1999), una inestimable guia per a qui vulgui iniciar-se en aquesta mena de recerques. A més a més, Ramon Amigó és autor de la guia itinerària Les muntanyes de Prades, el Montsant i serra la Llena (1960), redactada de conjunt amb els seus mestres abans citats, El tràfic amb el fred, al Camp de Tarragona (Segles XVI - XIX) (2002) i La Mussara, un vell afecte (2006), entre d’altres títols.

La seva obra en el camp de l’onomàstica, tant per magnitud com per qualitat, li ha valgut l’homenatge del Congrés Internacional sobre Ciències Onomàstiques, celebrat a Barcelona el setembre de 2011, on Amigó ha estat considerat figura senyera de la recerca en aquesta disciplina a Catalunya. Josep Moran, director de l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC, l’ha qualificat com “el mestre de tota una generació d’erudits del Camp de Tarragona,” de què formen part

estudiosos notables com ara Ferran Jové, Albert Manent o Eugeni Perea. També ha dit que “era una persona excel·lent i generosa, en tots els sentits … [i] un científic molt rigorós i que va crear una gran escola.”

En 1980, Ramon Amigó contribuí a fundar la Societat d’Onomàstica, de la qual fou vicepresident i on mantingué una intensa relació personal i professional amb Enric Moreu-Rey. Va professar cursos d’onomàstica a les universitats de València, de Lleida i Rovira i Virgili de Tarragona, i des de 1994 era membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans, adscrit a la Secció Filològica. Endemés, fou president de l’Associació Excursionista de Reus, del Centre de Lectura de Reus i de l’Associació d’Estudis Reusencs. En reconeixement a la seva trajectòria, en 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. [Enric Bertran]

A dalt, perfil de les Muntanyes de Prades.