En aquest llibre, Amigó ens proposa la confecció del recull de noms de lloc i de persona, actuals o pretèrits, del nostre terme municipal, o del que ens vingui de gust, per a coneixement i admiració dels convilatans i per contribuir "a l'ampliació del teixit toponomàstic del país" [p. 9] Els coneixements acadèmics previs que cal disposar per aquesta comesa no són pas dilatats. Amigó només ens demana "saber una mica de llengua pròpia, fins i tot de saber-la una mica més ben sabuda que no l'acostuma a saber el ciutadà mitjà". [p. 20]

Per començar: "l'objecte de l'onomàstica és la recopilació dels noms propis que, sovint, són noms comuns que han adquirit la categoria de propis; i l'estudi, en una etapa posterior, amb la finalitat de descobrir-ne el sentit, la significació, l'origen. És, doncs, una disciplina que cau de ple dintre del camp de la lingüística. Al mateix temps, entronca amb la geografia, la topografia, la història i l'arqueologia del país". [pp. 10-11]. De tota manera, deixa ben clar que l'objecte del llibre és el de servir-nos d'ajuda per a la primera part: la recollida ordenada i raonada dels noms, dels "materials bàsics, en brut, amb els quals els lingüistes treballen" [p. 19] Ens

posa en antecedents sobre què s'ha fet i repassa el desenvolupament de la disciplina des del seu assentament a mitjans del segle XIX al nivell internacional i el detalla després per al cas de Catalunya. La fundació de la Societat d'Onomàstica l'any 1973, sota el guiatge del Dr. Moreu-Rey, és una fita de referència cabdal en el desenvolupament dels estudis toponímics als Països Catalans.

El territori del qual resseguirem l'onomàstica haurà de ser ben delimitat. La delimitació precisa de l'àmbit geogràfic d'estudi haurà de fer-se en els primers passos de la recerca. El més convenient és adoptar els límits d'un terme municipal. Tanmateix també es podria abastar l'àmbit d'antics termes, o d'una parròquia. No sembla assenyat que el compilador novençà l'eixampli desconsideradament. Val més poc i ben fet... Cal tot seguit encetar l'enquesta oral amb els informadors locals que puguin trobar-s'hi disposats a col·laborar-hi. Els consells de com cal seleccionar-los, de com cal relacionar-nos-hi, de quins tecnicismes cal fugir, de què significa 'passejar' pel terme, etc., donen el deix més càlid de tot el llibre. Les precisions de com anotar els noms, de com usar l'alfabet fonètic, de com ordenar les llistes, ... són contades i exempificades a gratcient.

segueix...