Que tot --concret o abstracte-- pot tenir un nom ens porta a la relació més evident, per si algú despistadament no hi havia caigut, de l'onomàstica amb els estudis geogràfics: "una dificultat gairebé sempre insuperable l'ofereix la delimitació d'una partida. No cal encaparrar-s'hi. Els límits no venen d'un pam, als efectes de l'onomàstica. Aquesta dificultat hi ha estat sempre" [p. 61]. També es dóna sobre línies. És el cas ben conegut dels canvis de denominació que sofreixen els torrents i les rieres al llarg del seu recorregut i que originen no pocs maldecaps als cartògrafs que els han d'etiquetar. Més complex és encara el problema en les denominacions que se succeeixen i encavallen al llarg de la carena d'una serra. En fi, també és habitual d'anomenar els camins de manera distinta en segments diversos. És un problema que no és de bon tros tan agut en la denominació d'objectes geogràfics puntuals, posem per cas els que posa el mateix Amigó: mines d'aigua, arbres notables, masos o bé cims i caps de serrat destacats. Habituats com estem en pensar només en els reculls onomàstics de zones rurals, és bo un toc d'atenció envers el recull de noms en zones construïdes o urbanes: cada casa del poble té un nom i, probablement, un renom. Finalment, en els termes que afronten amb la Mediterrània cal

fer l'esforç de trobar informadors, pescadors el més sovint, que puguin facilitar-nos noms dels topants submarins.

Una i altra vegada, ja ho he avançat ratlles amunt, Amigó ens alerta del risc de desencert en voler trobar un significat a les paraules recollides. Exhorta doncs al capteniment filològic si no es tenen els estudis pertinents. És per això que les etimologies quedin per als etimòlegs. Tot i així, Amigó facilita unes orientacions sobre els antecedents lingüístics que poden afectar els noms de lloc i de persones a l'àmbit català. Per mitjà d'una abundosa casuística ve a dir al lector quines serien les dificultats reals amb les quals ensopegaria d'introduir-se desprevingudament en el terreny de la intepretació etimològica. Les superposicions lingüístiques de llatí, de germanismes, d'àrab, etc., són tan nombroses com, sovint, difícils d'escatir. Coneixer-les i assumir-les són de gran ajut per a millorar el registre escrit de cada mot i no caure en transcripcions fantasioses. De més a més, però, és bo de recollir les significacions populars, normalment llegendàries o ingènues, sovint prou boniques o terribles, que sobre determinades paraules poden subministrar els mateixos informadors locals.

segueix...