D'ençà la publicació del Recull de noms de lloc de Sant Pere de Riudebitlles, de Cristòfor Cardús, el 1936, a càrrec de la SCdG, han estat nombrosos els compiladors i compilacions que han fet acte de presència en el panorama de les publicacions d'onomàstica dels Països Catalans. I més nombrosos, desgraciadament, els que han romàs inèdits. Amigò fa un esboç de la trajectòria experimentada. Rememora en primer lloc el Premi Eduard Brossa que va convocar la SCdG des de l'any 1955 fins al 1977, per iniciativa de Josep Iglésies, amb una dotació quasi simbòlica i sense promesa de publicació. Una volta fundada la Societat d'Onomàstica, el mecenes Josep Ma. Puchades va convocar per iniciativa personal el Premi Josep Iglésies en cinc ocasions (1978-1982). Malgrat la seva modèstia, aquests premis varen ser l'ham per decantar l'interès de nombrosos estudiosos locals cap a la toponínima. Més endavant, i a redós d'aquella Societat, els treballs no han precisat de l'impuls del premi per seguir endavant i ampliar-se considerablement.

No és pas un manual d'onomàstica però en podria ser ben bé una aproximació. Tampoc són uns apunts de curset: els supera a bastament tant per la precisió normativa com en l'oportunitat i profusió d'exemples. L'autor el considera com una conversa. És, si més no, una conferència entranyable amb un lector o lectora no necessàriament aspirant a recol·lector de noms de lloc i de persona. El to càlid i persuassiu el pot deixar-se arrossegar cap aquest camp d'activitat intel·lectual que en boca d'Amigó es converteix en captivadora. Sigui com sigui, les indicacions, els suggeriments, i els consells també seran de gran utilitat per a geògrafs i historiadors que no han trepitjat ni potser trepitjaran mai ni el terrer ni els arxius a la cerca de topònims i antropònims. En definitiva: va dirigit a totes aquelles persones interessades en la recerca en àmbits locals i, sobretot, enamorades de la llengua.

pau alegre