“Quan vam emprendre aquesta exploració cap a l’any 1984, el nostre propòsit va ser de fer un inventari de les neveres o pous de gel que hi havia hagut antigament al Camp de Tarragona, amb exclusió de qualsevol mena d’estudi, ni de l’arquitectura dels pous ni de la importància social o econòmica que al seu temps va tenir el comerç de la neu, ni de cap altra classe” [5]. Un propòsit insatisfet, sortosament, gairebé del tot. Perquè, vint anys més tard, a més de la descripció i estudi dels trenta-cinc pous identificats a les comarques de l’Alt i del Baix Camp i al Tarragonès, Amigó ens ofereix un treball de primera mà sobre el recorregut de la neu i del glaç, del fred, des de la seva deposició a les cotes més enlairades de l’àmbit fins al seu consum en les seves diverses modalitats: per plaer gastronòmic en gelats i refrescos, com a remei i calmant medicinal i de conservant o refrigerador de carn i peix.

La bibliografia local i comarcal sobre els pous de gel de Catalunya i zones properes és ja molt àmplia. Per entrar en matèria, Amigó ens n’ofereix un recull per partida doble. En primer lloc, deu planes amb les citacions dels llibres i articles consultats per ell mateix. En

segon lloc, cinc planes més de títols dels quals ha sabut l’existència però que no ha pogut arribar a consultar directament. Amb cadascuna d’aquestes referències prestades, assenyala l’obra de la qual l’ha extret. Cal notar la importància de les bibliografies recopilades ja fa anys per Horacio Capel ("Una actividad desaparecida de las montañas mediterráneas: el comercio de la nieve" a Revista de Geografía IV-1, 1970) i per Josep Matas (“Notícies sobre un antic negoci força rodó: els pous de glaç” a Per la ruta dels dólmens, la Bisbal d’Empordà: Esportiu Foment, 1983, pp. 25-40). De tota manera, la tipologia documental de la qual l’autor s’ha servit abasta altres modalitats. En destacaré els registres d’arxiu i la inspecció sobre el terreny amb l’ajuda d’experts locals. Ha estat una combinació prou fructífera.

El capítol inicial dedicat a la delimitació i la descripció física de la la zona explorada [31-60] reparteix el centre d’interès en dues direccions. D’antuvi, vers la ponderació dels factors del relleu i del clima com a condicionants de la distribució geogràfica de les precipitacions nivoses a les comarques del Camp de Tarragona. Naturalment, la