per als explotadors, la qual cosa va accelerar la introducció del gel químic. La manca de documents dificulta la coneixença dels detalls de la veritable desaparició del tràfic del fred cap al darrer terç del segle XIX.

Els arrendaments i contractes [97-122] del tràfic del fred en l’Antic Règim eren monopolis dels ajuntaments --era el cas dels del Camp de Tarragona-- o d’altres corporacions privilegiades. L’emmagatzemament de neu i de glaç s’efectuava en receptacles, els pous, especialment dissenyats per a aquesta funció d’empouament. Eren, no caldria dir-ho, de construcció i de propietat pública. Amigó facilita en aquest capítol una munió de dades prou interessants i detallades sobre el cost de construcció d’un pou amb coberta de volta. Així mateix, de les tabes de les subhastes, publicades a toc de trompeta, per a la seva explotació: empouament i manteniment. I de les del proveïment, al major i al detall, de les grans ciutats on residien els consumidors potencials: Reus, Tarragona, Valls, etc., publicades i atorgades per cada ajuntament.

Les notícies sobre el desenvolupament de les subhastes renoven la descripció, amb tota la seva litúrgia de puges, mitges dites, eixaus, sisenes i apagament de candeles, que n’havia fet Pierre Vilar al volum tercer de la Catalunya dins l’Espanya Moderna en estudiar els arrendaments dels Patrimoni Reial a Catalunya.

En el capítol dedicat a la comercialització [123-152] pròpiament dita, Amigó assaja una modesta, però exacta, història econòmica del tràfic del fred al llarg dels segles XVII i XVIII. Els preus a l’engròs del proveïment de Reus i Tarragona, prou ben documentats gràcies a les escriptures d’arrendament del proveïment esmentades abans, experimentaren un notable descens al llarg dels dos segles centrals de l’estudi per desembocar en un creixement moderat als anys finals de crisi general, en el traspàs del set-cents al vuit-cents. En canvi, hi ha menys informació local sobre la quantia i evolució dels preus a la menuda. En aquest topant, Amigó recorre a notícies de localitats catalanes estudiades per altres autors. De tot plegat, pot concloure afirmant el bon negoci